Escrit publicat pel guixolenc Salvador Albert, en un moment en què Garreta es trobava encara en la seva primera etapa com a compositor. És ben significatiu que es refereixi a ell com a autor de cançons i sardanes, ja que Garreta havia obtingut premis feia poc temps en la secció de cançons amb piano tant a la Festa de la bellesa de Palafrugell del 1905 com també a Figueres el 1906. Albert, que va ser diputat republicà, va escriure el text d’una cançó de Garreta, Orfe. En aquest article, no anomena cap títol concret, però quan parla de la batuta podria insinuar que Garreta ja havia acabat alguna de les obres orquestrals que poc després van estrenar-se, com ara Impressions simfòniques. La revista Scherzando acabava d’iniciar la seva llarga trajectòria de tres dècades, però ja assenyalava Garreta, amb trenta-un anys, com una de les figures preeminents del panorama musical gironí.

En Juli Garreta

El sol fet, molt significatiu per cert, de publicar aquesta Revista en son segón número’l retrat d’en Juli Garreta’ns estalvía una gran part dels elogis merescudíssims que podríam fer del artista guixolench.

D’algún temps ençá’l nom d’en Garreta ha fet molt de camí: las sevas inspiradas cansons y originals sardanas li han valgut diversos premis en concursos musicals y un lloch forsa envejable entre’ls nostres compositors.

Peró lo mes important de las seva obra es lo que no’s coneix.

En Garreta ha produhit molt; pro es dels que trevallan en silenci, sense precipitacións ni impaciencias, agullonats únicament per la llur irresistible vocació.

Ulls inteligentíssims s’han ja fixat en les bellesas no comunas -es á dir, propias- de l’obra inédita, obra de veritable empenta, del jove compositor.

Y si fos permés á certas mans prestigiosas «tenir la batuta» haurían esclatat temps ha aquellas bellesas en las salas de concert donant molt que admirar y no poch que discutir.

En Garreta es un sincer y un convensut; aixó’l fa doblement estimable. No’l preocupan poch ni molt els éxits vulgars. Si li diguesin que quelcom seu no «agrada», somriuría ab una punta de malicia y vos respondría, de segur, que ell no ho ha pas fet per «agradar» sinó per agradarse.

Els qué l’hem tractat íntimament sabem qu’en Garreta es tot un carácter. Las sevas expontánias confessions que sempre hem escoltat ab atenció y ab gust, ens han revelat aspectes molt interessants de l’home y de l’artista.

Pero l’espay de que disposém es molt petit aduch essent molt gran el desitj nostre de presentar al distingit compositor de cos enter.

Fent us d’un clixé rebregadíssim, podríam dir qu’en Garreta es una «esperansa falaguera» si ja no fos una realitat més falaguera encare.

Salvador Albert, «En Juli Garreta», Scherzando (VII-1906:2).

Juli Garreta (1875 – 1925) Catàleg de l’obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi – 2014