Document núm. 13

Crònica de l'audició de sardanes oferta al compositor Igor Stravinski el diumenge 16 de març de 1924, a l’Ateneu Barcelonès. No aporta noves informacions sobre la producció de Juli Garreta, però sí que és el text més proper en el temps que pot localitzar-se sobre aquesta cèlebre anècdota, que en algunes ocasions s’ha reinventat de manera poc fidel. Val a dir que Garreta no era present aquella ocasió, però sí que va conèixer personalment Stravinski en el sopar d’homenatge que es va fer per acomiadar-lo el dijous següent a l’hotel Ritz de Barcelona.

Strawinsky, aquest veritable diable musical dels nostres temps, ha estat rebut per primera vegada a Barcelona, no solament amb respecte i cortesia, sinó també amb efusió i entusiasme.

Strawinsky s’haurà pogut convèncer, durant els dies que ha passat a Barcelona, que els catalans som gent cordial que estimem molt allò que ens ve de fora però que també ens plau que els qui vénen de fora sàpiguen apreciar i estimar les nostres coses. Ell no ha passat per casa nostra distret. Se n’ha anat i deixa a Barcelona, no ja tan sols admiradors; hi deixa també amics.

Perquè el Mtre. Strawinsky pogués apreciar bé la música de les nostres sardanes i se’n formés un concepte just i complet, l’Ateneu Barcelonès tingué l’encert, mai prou lloat, d’organitzar, en honor de tan il·lustre compositor, una audició de sardanes a càrrec de la notable Cobla Barcelonina. Aquesta audició tingué lloc diumenge, dia 16, al matí. Una animació sobtada donava al pati de l’Ateneu, ordinàriament solitari i silenciós, tot l’aspecte inusitat de festa major.

La Cobla tocà magníficament belles sardanes d’En Pep Ventura, d’En Garreta, d’En Morera, d’En Pujol, d’En Lamote i d’En Casademunt, que el Mtre. Strawinsky escoltava amb sostinguda i forta atenció i amb creixent interès. Les obres d’En Garreta, de Sant Feliu de Guíxols, sobre totes, l’atragueren, i el captivaren tant que no pogué estar-se d’exclamar, en sentir les sardanes «Juny» i «Licorella»: «Ah! Ça c’est fort! c’est beau!».

Demanà com ho podria fer per a obtenir les partitures d’En Garreta i per a procurar-se alguns reculls de melodies populars catalanes. No mancaren els qui s’encarregaren de procurar-li tot allò que ell desitjava. Parlà amb els músics de la cobla, els felicità amb efusió, els demanà alguns detalls dels instruments i, contestant als precs que li feren que escrivís alguna sardana, contestà que prou voldria i li plauria fer-ho.

El Mtre. Strawinsky havia vist ja ballar les sardanes a la Plaça de Catalunya En el recolliment del pati de l’Ateneu, la tenora de l’Albert [Martí] era com la veu amorosa i forta de Catalunya que, aprofitant aquells moments de tranquil·litat i plàcida intimitat, li parlava dolçament del misteri sobirà de l’ànima catalana.

J[oan] LL[ongueres], «Del sojorn de Strawinsky a Barcelona. Audició de sardanes a l’Ateneu Barcelonès», La Veu de Catalunya (24-III-1924:5).


Juli Garreta (1875 - 1925) Catàleg de l'obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi - 2014

logo-arxiu

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos