Document núm. 16

Cartes de Lluís Garreta a Salvador Raurich, en resposta a una sol·licitud prèvia d'aquest sobre la producció de Juli Garreta. Totes dues aporten multitud de dades de gran utilitat per a la feina de catalogació, especialment pel que fa a cronologia. Hi apareixen referències a alguna obra desconeguda fins avui, i també explica les circumstàncies entorn a la composició de Suite en sol major, o al bateig de la sardana Carmeta. En el text queda clar que el material del qual parlava Lluís Garreta continuava aleshores al domicili del seu germà. Lluís s'hi desplaçava els dies festius, en companyia de Jaume Marill, per tal de començar a ordenar un fons abundós, sobre el qual avui encara resten diverses incògnites. També confirma l'interès de Raurich per tal de documentar-se entorn a Garreta, en vistes a dedicar-li una publicació. L'estudi de Raurich va aparèixer finalment per capítols a Las Noticias, al llarg del mes de juliol de 1926.

Sr. En Salvador Raurich

St. Feliu de Guixols 29 Gener 1926

Molt Sr. meu; Dech dirli primerament que vaig rebre la seva carta del 20 del corrent com també la postal, i en contestació dec dirli que la data de totes les sardanes es cosa impossible, pro que de totes maneras li diré poc més o menys a n'el temps que foren fetes, i per a poguer sapiguer-ho millor, el diumenge passat junt amb en Marill, varem fer requisa, miran molts papers i retalls de diaris pro com que això vol bastant temps sols varem poguer mirar una petita part de lo molt que hi ha per mirar, del cual jo li prometo que tot lo que trovem li comunicaré, doncs com que el dia que hu podem fer el diumenge al matí, el dilluns o dimarts lo més tard V. ja hu sabrà.

Are li diré, segons a mi me sembla i que crec es bastán aprop a la veritat, l'ordre que son fetas les sardanes i en algunes d'elles l'any, segons lo que vam trobar el diumenge.

Les primeres sardanes que ell va fer, i que les va fer amb cosa 2 ó 3 anys, són: La Pubilla - La xerraire - La riolera - La gelosa - La bellugosa i La bordeta, i que seguiren després La filosa - La mimada - La ploranera - La Llumanera - La Beata - Un plat de carn d'olla. (La data d'aquestas, dimarts que ve ja la sabrà) doncs preguntaré al Sr. Vidal la edat de la seva filla, doncs La pubilla va esser dedicada a n'ella, del cual si li convé la reducció per a piano li puc deixar, com també en pot treura una copia, si li convé tenirlas. Després seguiren amb ordre de temps, La Gaita - La Mosca - La Calandria - La violeta, La cigala. Després, La fada, doncs amb aquesta sardana [...il·legible].

Com podrá veura, es una carta un xic confosa, doncs he tingut poc temps pera ferla per haverme sigut entregada ahir la postal en la que desitjava tenir aquests datos demà dissabte, de totes maneres en pot pendra nota i tot lo que anem aclarin V. hu sabrá.

De lo que demana en quan a sardanes dec dirli que Juny es editada, però si li convé una reducció a quatre mans li puc enviar; en quan a Llicurella, la part de piano s'ha perdut doncs sols se li pot oferir la partitura per a cobla. La pedregada no sé que n'hi hagi hagut mai.

Lo que també demana de la Suite, no sabem pas ont és, doncs la reducció pera piano no la té ni la meva cunyada ni sap ont és.

La sardana de la Suite (pro com suposa a la suite va esser ampliada) la té per a instruments de cobla i tampoc per a piano.

De totes maneres jo li prometo enviarli lo que anem trován, doncs de tot això en dono compte a la meva cunyada Isabel.

Are si li plau digui lo que necessita per a aquesta conferencia, doncs ja li dic lo que hi ha respecta a lo demanat en l'última carta.

Mani i disposi de son att. i S.S.

Lluís Garreta.

Molts recorts de la meva cunyada Isabel, esperán poguer complaurel en tot lo que V. demanà.

 

5 Febrer 1926.

Datos trobats en periodichs i cartas.

Impresions sinfoniques per a corda. Estrenada a Barcelona en el teatre Principal sota la direcció del mestre Lassalle: 29 Octubre 1907.

5 Maig 1902. Concurs a Figueras de sardanes per a cobla guanyan el 1er premi amb la Rondalla i el 3er amb la Filla del Marxant. També hi presentà La Pecadora. Jurat: el músic Major que allavor era a Figueras en Pere Codina, i l'Albert Cotó.

Maig 1906 a Figueras: Primer accessit al primer premi amb el plec de cançons que hi ha L'orfe.

El 1901 va musicar una sarsuela Castellana, lletra d'en Lluís Viola i Vergés que viu a Madrit (no sabem encare el títol).

En 1914 fou de jurat en un concurs a Palamós junt amb altres que encare no sé.

En 1919 Li hi premian a Girona «Dalt les Gabarres». Jurat: Joan Balcells, Antoni Juncá i Mossèn Padró.

En 1920 fou Jurat en el concurs «Eusebi Patxot Llagostera» junt amb en Forns i Millet.

Are les dates molt ajustades d'algunes sardanes.

La Pedregada feta l'any 1908.

Maria era ja feta el 1908 i dedicada a la filla gran de'n Joan Miquel Avellí de Palafrugell.

El 1903 foren fetas La fira, Nuri i Zaira.

El 1902 La Donzella de la Costa, i no va ser feta com jo deia per encarrech de'n Pella i Fogas sinó que aquet senyor la va demanar a la cobla de La Bisbal i aquets a en Juli per a tocarla a la festa que'ls-hi va indicar el S. Pella.

La Griselda l'any 1902 ja va esser ejecutada al Palau de Bellas Arts.

En carta d'en Claret de La Bisbal consta que La Fada l'ensajaban l'any 1902.

En 1920 Giberola fou ejecutada per la Orquestra d'en Pau Casals junt amb A en Pau Casals (el mes de novembre).

En 1920-Juny foren ejecutades per primera vegada Maria i Nydia per a gran orquestra pel Amics [de la Música] d'el Mestre Pujol.

En anan a La llar no va esser premiada a Olot com li deia sinó a Bañolas, doncs jo confonia un assunto que va passar a Olot ab Joguina per a cello (el jurat no'l sabem encare).

Després V. demana lo que te fet, per a sapiguer la seva tendencia.

Té algunas cosetes per a piano del seu primitiu temps, té també una Dança titulada Soledad que es molt maca i que recorda a Cotó doncs ell n'estava enamorat.

Me contesti quines son les sardanes que li fan falta doncs si en tenim la reducció , per a piano jo faré tots els trevalls per a que V. hu puga tenir.

També té per a cobla la sardana que té a la suite pro molt més curta, doncs aquesta sardana ja l'havia entregat a la Principal de La Bisbal i com va volguer fer la Suite els hi va preguntar si la havian tocat alguna vegada i com que va esser que no, la va retirar i la va posar a la suite ampliada ¿Li sembla a V. si aquesta sardana es pot deixar tocar per a cobla encare que sigui bastant simplificada? Doncs com pot suposar tot el suc de la de la Suite, és a n'aquesta. Tira a 43/97. La de la suite 45 per més 140.

En quan a posar nom a les sardanes, sempre els hi posaba un cop fetas i moltas vegades li posaban els altres, i are li vaig a explicar un cas que passà amb Pedregada.

La Principal de La Bisbal estava ensaján la dita sardana i mentres la estavan tocán (doncs encare no tenia nom) un d'els d'allí presents va dir -«noy, això sembla una pedregada»- i allavor ell digué que aquet seria el nom que portaria, com així a sigut.

Amés hi han altres sardanes que els altres li ajudavan a posar nom, doncs també la sardana que avui porta per nom «Carmeta» fins are ano ha tingut nom, doncs avans, al veura que no en tenia cap, hi vaig posar «Sense nom» iquesta és feta del temps de la Primavera, que potser trovarem del temps que's feta tant la una com l'altre.

També li atjunto una carta que en tota seguretat se refereix a un concurs d'Olot: no havem trobar en lloc la fetxa, com tampoc que és el firman encare que's veu que de la familia Montsalvatge. El fet que hi ressenya és sens dupte el que li va esplicar el meu germà Josep. (La que li envio és una copia exacte de l'original, doncs el dit original és bastant feta malvé).

No li puc donar gaires més noves per que sols mirem els diaris i la correspondencia el dias de festa i cosa de 2 horas i com que'n té molta per mirar, molt serà que no hi trovem altres coses interessants.

Digui si li convé sapiguer totes les sardanes que té per a piano. També té un Ave Maria a una veu i piano. Té un Impromtu per a piano i alguna altre coseta, que ja li aniré dient.

Aquests datos sels reservi, doncs jo de tot lo que li dic no m'en queda res.

La data de La Pubilla en Marill m'ha dit que ja li va donar.

Mani i disposi de son aff. S.S.

Lluís Garreta.


Juli Garreta (1875 - 1925) Catàleg de l'obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi - 2014

logo-arxiu

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos