L’Avi Patxot
Encarant-se al seu poble
“Una vegada, l’Avi Patxot, com alcalde que era, presidia una reunió de l’Ajuntament a la Casa de la Vila, un antic i espaiós casal, situat en la plaça de Sant Feliu de Guíxols, enrunat modernament per les canonades franquistes. Es tractava de quelcom que havia esvalotat el poble, probablement, cosa de contribucions, segurament agreujada per l’arribada d’algun delegat provinent de Girona.
La plaça anava de gom a gom, tapers, hortelans, mariners, tothom hi era; homes, dones, criatures, tothom cridava, xiulava o xisclava, fins a esgargamellar-se; no hi havia manera d’entendre’s, ni a dalt de l’Ajuntament, ni a baix a la plaça. Enmig d’aquell xivarri, es veié l’Avi Patxot baixar tot decidit l’ampla escala de la Casa de la Vila, seguit dels altres consellers i aturar-se a la portalada, on imposà silenci solament amb el seu proverbial “ehem!”, prou conegut i respectat com a comanament. Tothom callà i ell, que era alt i ferreny, amb la seva forta veu, així increpà el poble arborat:
– Escolteu! Com que aquí no hi ha llibertat, ens n’anem a fer la sessió al bosc de Sant Amanç.
Dita la qual cosa, repetí el seu “ehem!”. Per a subratllar la força moral del seu argument. Tota la maror de la plaça s’encalmà sobtadament, ningú no gosà dir paraula; la multitud li obrí pas, sorpresa i encuriosida els deixà passar guaitant com l’Ajuntament tirava carrer amunt, en Corporació a tall de sortida oficial.
Plaça del Mercat amb la font al centre a finals del segle XIX
AMSFG. Col·lecció Santiago Güitó (Autor: desconegut)
Després, tota la bromera popular, s’anà destriant, bo i fent comentaris, cadascú cap a casa seva i, a la plaça, només hi quedaren els arbres i la font del mig, que el nunci guaitava tot solet, des del gran finestral de Casa de la Vila. I l’Avi Patxot reprengué i presidí tranquil·lament la sessió en la sureda del bosc de Sant Amanç, a tocar el poble, en la esbalandrada capelleta del temps del monestir de benedictins de Sant Feliu de Guíxols, al voltant de la qual, per tradició, es celebrava anyalment un aplec, amb grans arrossades, peixopalades, sardanes i molta gresca popular.
Aquesta vegada, l’Avi Patxot s’havia encarat al seu poble.”
Rafael Patxot i Jubert
Fragments seleccionats per Núria i Rafel Carreras-Patxot per al capítol “Civis sum. Rafael Patxot i Ferrer”, dins del llibre Rafael Patxot i Jubert. Recordances Guixolenques, editat a Ginebra l’any 2002 i elaborat a partir d’extractes del llibre Guaitant enrera, de Rafael Patxot i Jubert, edició privada feta a Ginebra l’any 1952.
