“Qui més, qui menys, tots som sensibles a les belleses artístiques. Però segurament que cap altra no ens commou tan vivament com ho fa la música. No és en va que es troba present a gairebé tots els actes de la vida, des dels més alegres als més luctuosos. Això fa que la seva popularitat i la seva difusió aconsegueixin cotes del més alt nivell”.

Lluís Lloansí i Marill

Fragment extret del “Pròleg” a El fet musical a Sant Feliu de Guíxols de Gerard Bussot, editat pel Setmanari Àncora l’any 1992.

Actualment, Sant Feliu de Guíxols té un paper destacat en l’àmbit musical arran de l’organització del Festival de la Porta Ferrada, un dels més antics de Catalunya amb més de cinquanta edicions. Tanmateix, la nostra tradició musical ve de lluny, des del segle XIX hi ha hagut corals, orquestres, orquestrines i cobles que han emocionat i han fet ballar els guixolencs.  Fortament industrialitzada, la ciutat del nou-cents –igual com altres poblacions- va comptar amb cors vinculats amb les diferents societats o casinos, per promoure el lleure i la cultura entre els treballadors. L’any 1891 va ser fundada la Coral Avant, promoguda pel Casino dels Nois, i també la Coral Gesòria, que era afí al Casino dels Senyors. L’any 1903 es van unir per formar l’Orfeó Gesòria.  L’any anterior s’havia format l’Orfeó Llevantí. En aquest context, és fàcil entendre la importància que van tenir els envelats a la nostra ciutat per la Festa Major i el Carnaval –les dues festes més assenyalades en el calendari dels guixolencs. Cada societat muntava el seu propi envelat per encabir tota la gent que es desplaçava a Sant Feliu de Guíxols amb motiu de les festivitats. De manera que, a nivell de Catalunya, pel que fa a la grandària i al nombre d’envelats, tan sols Badalona superava Sant Feliu. Lògicament, per amenitzar els balls, també es van crear tota mena de formacions musicals: bandes, cobles, orquestres, orquestrines, quintets i trios. Amb una finalitat més cultural, entitats com el Centro Recreativo o el Centre Català organitzaren vetllades literàries i musicals a finals del segle XIX i principis de segle XX, on participaren artistes de renom.

Però Sant Feliu de Guíxols  ha vist néixer diverses generacions de músics. Molts d’ells compaginaren la seva afició a la música amb una altra dedicació professional. És el cas dels músics i compositors Josep Roig (Sant Feliu de Guíxols, 1869 - ca 1940) i el seu fill Arseni Roig (Sant Feliu de Guíxols, 1900-1972), que també treballaren com a tapers. Un altre exemple són Agustí Figueras (Sant Feliu de Guíxols, 1867-1947) i Rafael Figueras (Sant Feliu de Guíxols, 1906 – 1989) que eren taper i sabater, respectivament, i que pertanyien a una nissaga de músics i compositors de, com a mínim, quatre generacions. En l’àmbit professional, Joan Goula (Sant Feliu de Guíxols, 1843 - Buenos Aires, Argentina, 1917), reconegut director de corals, orquestres i teatres, va tenir un gran prestigi més enllà de les nostres fronteres. Un dels guixolencs més il·lustres de la història ha estat el mestre Juli Garreta (Sant Feliu de Guíxols 1875-1925), que fou rellotger i músic, com el seu pare Esteve. També han destacat diversos compositors que van formar part del cercle de Garreta, com  Josep M. Vilà Gandol (Sant Feliu de Guíxols 1904 - Girona, 1937); Josep Gravalosa (Santa Coloma de Farners,1882 - Sant Feliu de Guíxols, 1975) o Lluís Lloansí (Sant Feliu de Guíxols, 1914 - Barcelona, 2009). També hem pogut gaudir d’intèrprets com la cantant d’òpera Concepció Corominas (Sant Feliu de Guíxols, 1890 - Perpinyà, 1982) i els pianistes Marià Vinyas (Sant Feliu de Guíxols, 1877 - 1958) o Joan Padrosa (Sant Feliu de Guíxols, 1930 - Sant Sebastià, 2008). Aquest darrer fou catedràtic de piano al Conservatori de Sant Sebastià i gaudí de fama a nivell internacional, com el concertista Josep Ribera (Sant Julià de Ramis, 1937), resident a Sant Feliu de Guíxols i format en escoles de prestigi de Barcelona, Londres i Estocolm. Amb la voluntat de difondre aquests personatges i donar a conèixer la seva obra encetem aquest apartat “Sant Feliu musical”.