“Intentar trobar o plasmar pintura és per a mi, procurar aconseguir Vida, mitjançant poesia plàstica. Trobar Realitat, transmutar el que és natura, fer una recreació d’uns elements creatius que ens han estat donats... és trobar unitat, equilibri, totalitat, unir l’objectiu amb el subjectiu, allò de fora i allò de dins. Mitjançant el que és epidèrmic visible, intuir el que és essencial, invisible.”
L’agost de 1891 es va fer la primera prova de la línia entre Sant Feliu, Castell d’Aro i Santa Cristina. El trajecte es va realitzar en 10 minuts a una velocitat de 30 km per hora. Després d’un any d’obres, el 30 de juny de 1892 es va inaugurar la línia. El tren va ser clau per al transport de productes de la indústria del suro, en ple desenvolupament durant la segona meitat del segle XIX. A part, oferia notables millores per al transport de viatgers: el viatge a Girona en tartana era car i durava 5 o 6 hores. El 1963 l’Estat –que havia subvencionat la línia des del 1949- va fer-se’n càrrec per mitjà d’EFE (Explotación de Ferrocarriles por el Estado), que posteriorment es va convertir en FEVE (Ferrocarriles de Vía Estrecha). Al cap de sis anys, la línia va ser tancada per manca de rendibilitat, era el 10 d’abril de 1969.
Barri de l'estació. 1958. Oli/tela. 50 x 61 cm.
Museu d'Història de la Ciutat. Sant Feliu de Guíxols.
L'estació. 1960. Oli/tela. 51 x 61 cm.
Museu d'Història de la Ciutat. Sant Feliu de Guíxols.
El carrilet. 1968. Oli/tela. 65 x 81 cm.
Museu d'Història de la Ciutat. Sant Feliu de Guíxols.
Són catorze els punts d’aquesta ruta:
Font: Texte elaborat per Ma. Àngels Suquet, Rosa M. Rourich i Núria Almar.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, 2013.
