“Hi ha veritat veritable, i es troba en el cor de totes les coses quan aquestes, siguin persones, animals, objectes naturals o creació artística (allò natural transcendit), tenen harmonia, això és, vibració i serenor (guerra i pau) a la vegada”
L’agost de 1891 es va fer la primera prova de la línia entre Sant Feliu, Castell d’Aro i Santa Cristina. El trajecte es va realitzar en 10 minuts a una velocitat de 30 km per hora. Després d’un any d’obres, el 30 de juny de 1892 es va inaugurar la línia. El tren va ser clau per al transport de productes de la indústria del suro, en ple desenvolupament durant la segona meitat del segle XIX. A part, oferia notables millores per al transport de viatgers: el viatge a Girona en tartana era car i durava 5 o 6 hores. El 1963 l’Estat –que havia subvencionat la línia des del 1949- va fer-se’n càrrec per mitjà d’EFE (Explotación de Ferrocarriles por el Estado), que posteriorment es va convertir en FEVE (Ferrocarriles de Vía Estrecha). Al cap de sis anys, la línia va ser tancada per manca de rendibilitat, era el 10 d’abril de 1969.
Acàcies. 1976. Oli/tela. 92 x 73 cm.
Museu d'Història de la Ciutat. Sant Feliu de Guíxols.
Són catorze els punts d’aquesta ruta:
Font: Texte elaborat per Ma. Àngels Suquet, Rosa M. Rourich i Núria Almar.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, 2013.
