03-Maria Pou Bosch

Pintora | Sant Feliu de Guíxols 1906 – 1981

A Sant Feliu de Guíxols hi havia hagut tres centres d’ensenyament d’arts: un era l’Escola d’Arts i Oficis de la Fundació Remus Rufí, constituïda a partir d’un llegat civil destinat a la formació dels obrers surotapers; els altres dos eren públics: l’Escola Municipal de Dibuix de Noies i l’Escola d’Arts i Indústries. L’Escola d’Arts i Oficis de Sant Feliu de Guíxols va ser creada l’any 1912, quan l’antiga Escola d’Arts i Indústries va quedar sense director. Josep Berga i Boada fou qui guanyà les oposicions a la direcció del centre, que va exercir fins a la seva mort l’any 1923. L’activitat d’aquesta escola –actualment anomenada Escola Municipal de Dibuix- ha continuat sense interrupció fins a l’actualitat.

Escola d’Arts i Oficis: ocupava dues plantes de l’edifici actualment desaparegut, que estava situat al costat de la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, a tocar de la torre del Fum.

Va estudiar a l’Acadèmia Baixas i a l’Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona, on s’especialitzà en pintura. Va obtenir premis importants com la medalla de plata de l’Escola d’Arts i Oficis Artístics de l’Acadèmia Provincial (1922); el premi de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (1922); el premi del Comte de Lavern (1923 i 1927); el diploma d’honor a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929) i la menció honorífica a l’exposició “Barcelona vista pels seus artistes” (1930). Als anys 30 viatjà per la Península amb una borsa d’estudis de la Diputació de Barcelona i, l’any 1934, va fer una estada per Europa amb una beca de la Generalitat de Catalunya. Va estudiar a Roma, París i Brussel·les. Durant la Guerra Civil es va establir a França i, quan va tornar a Espanya, va ser inhabilitada per ocupar càrrecs públics. L’any 1959 va ocupar una plaça interina de professora de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis de Sant Feliu de Guíxols, on treballà fins a la seva jubilació l’any 1973. L’any 1981, l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols li dedicà un homenatge en el qual participà Max Cahner, qui aleshores era conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta ruta té quinze punts: