“Ets la Rosa dels Vents:
la mare i la guia
de tots els mariners
que del mar viuen,
perduda tu mateixa
dins la pell i les entranyes
del seu regne de salabror
i rebel·lia.
Tu, que a cavall del vent
vas amb l’onada
que a la platja deserta
mor en donar-se.”
Des de l’antiguitat, la platja s’utilitzà com moll de càrrega i descàrrega de les mercaderies i productes que es transportaven per mar. També havia acollit les embarcacions i els ormeigs de pesca. La platja era utilitzada pels pescadors i les seves famílies per realitzar diverses tasques: desmallar la captura, triar el peix, estendre i remallar les xarxes i, en general, tenir cura de tots els aparells i les embarcacions. Des del segle XX, les platges també van ser utilitzades per fer banys de mar amb fins terapèutics. Durant la dècada de 1950, en iniciar-se l’arribada massiva del turisme, van començar a ser ocupades pels estiuejants i els pescadors es van desplaçar primer cap al racó de Garbí i, després, cap al port comercial.
Platja de Sant Feliu. 1957. Oli/tela. 55 x 73 cm.
Museu d'Història de la Ciutat. Sant Feliu de Guíxols.
Són catorze els punts d’aquesta ruta:
Font: Texte elaborat per Ma. Àngels Suquet, Rosa M. Rourich i Núria Almar.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, 2013.
