“Abans de tombar el cantó del carrer Estret on s’obria la seva porta, les aromes que es desprenien d’aquella botiga balsàmica us embolcallaven d’essències silvestres i medicinals. No tenia més que un mig aparador encongit; però s’hi amuntegaven una pila de saquets ventruts, amb herbes remeieres, collides a bosc, que guarien tots els mals de la humanitat senzilla; i enmig hi destacava un enorme bocal de sangoneres vives, que de vegades semblaven a punt d’esclatar, de tan inflades i lluents, i de vegades penjaven de la paret interior del vidre, arrugades i pansides, com pelleringues mortes ”.

Sant Feliu de la Costa Brava (Barcelona. Editorial Aedos, 1963)
Capítol El Sant Feliu vuitcentista
Apartat Botigues i botiguers
p. 59