El caràcter i les gestes de l’Avi Patxot.
Rafael Patxot i Ferrer (Sant Feliu de Guíxols, 1810-1886), avi de Rafael Patxot i Jubert, va ser empresari del món del suro i també exercí com a alcalde de la ciutat en diverses ocasions. Segons l’article de Lluís Esteva “Autoritats municipals i eclesiàstiques de Sant Feliu de Guíxols des del 1800 fins avui” (publicat a Estudis sobre temes del Baix Emporda, núm. 3, 1984) exercí la presidència de la Corporació municipal durant prop de 16 anys. L’any 1839 fou alcalde per primer cop, però va dimitir tot seguit perquè era “arrendatario de uno de los arbitrios para el consumo de esta villa”; el 1840, que va dimitir perquè fou nomenat diputat a la Diputació Provincial; els anys 1844-1846, 1852-1854, 1856-1861, 1864-1867 i, finalment, durant el període 1881-1882. El 19 d’abril de 1882 fou acceptada la seva dimissió després d’uns greus disturbis.
Com a governant, no va tenir por de comprometre’s i definir-se en moments delicats, com quan va fer la defensa del federal Pere Caymó després de la revolució de 1868, malgrat les discrepàncies que havien tingut anteriorment; o quan va procurar que els monjos benedictins poguessin marxar sense patir danys després de la seva expulsió del Monestir de Sant Feliu de Guíxols l’any 1835.
L’alcalde Patxot, amant del progrés i de la seva ciutat, va ser l’impulsor de l’elaboració del pla Gallart (1858), primer pla d’ordenació de les comarques de Girona i va fomentar la instal·lació de l’enllumenat de gas (1882). Va promoure la construcció d’una escola elemental municipal (1859) i el retorn de la congregació del Cor de Maria per a la reorganització de la seva escola de nenes (1865). També havia promogut i participat en subscripcions per recollir fons per a causes com una epidèmia de còlera (1865) o els damnificats a causa d’un terratrèmol a Andalusia (1885).
Un articulista que signa amb el pseudònim Prollongat evoca a L’Avi Muné de 12 de febrer de 1921 la figura de l’alcalde Patxot, donant l’ordre de començar les sardanes per Carnaval: “Encar me sembla veure lo mai prou ponderat Alcalde Don Rafel Patxot ordenant i dant senyal de començar la sardana. Sa respectable i gallarda figura imposava.”
Segons paraules del seu nét Rafael Patxot i Jubert, extretes del seu llibre de memòries Guaitant enrera:
“Hom pot dir que l’Avi Patxot, per dret propi reconegut de tothom, fou Alcalde gairebé vitalici de Sant Feliu de Guíxols car, segons els seus compatricis, ell “era nat per a manar”; però la seva generositat, detura de consciència i fermesa de caràcter no li valgueren més que maldecaps i perjudicis personals, com sol succeir a tothom en casos semblants.
D’anècdotes que pregonen la seva manera d’ésser i el seu tremp en l’obrar, se n’ompliria fàcilment un llibre […].
De les moltes fetes que d’ell recordo, recollides de la manera impersonal que he dit, solament en contaré tres, que presenten caires diferents del seu temperament rectilini: encarant-se al seu Poble, al poder civil arbitrari i al rampell militar”
A causa del seu fort caràcter, l’alcalde Patxot va ser protagonista de diversos relats del llibre Ganxoneries de Manel de l’Horta: La pedra venjadora. El poblé amotinat. Un ajuntament de notables, El gori-gori Al setmanari Àncora de 7 de juny de 1962, Joan Torrent en un comentari d’aquests episodis, afirmava sobre l’Avi Patxot:“Persona de gran entereza y carácter, desempeñó el cargo durante muchos años y tuvo que intervenir en «casos muy comprometidos, en los que casi siempre consiguió imponerse; por no haber podido contener a la multitud enfurecida contra un funcionario de Hacienda, enviado a San Feliu para proceder contra los reacios al pago de un impopular impuesto, dimitió su cargo y retirose a la vida privada (3 mayo de 1882) según el relato de Sala”.
Retrat de Rafael Patxot i Ferrer, extret de la biografia de Joaquim Maluquer Rafael Patxot i Jubert. Mecenes i científic.
Barcelona: Editorial Pòrtic, 1994 (Vides i Memòries, 10).
Font: Tex elaborat per M. Àngels Suquet, Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols – 2013.
