El vol entre Barcelona i Sant Feliu de Guíxols, primer viatge aeri de l’Estat espanyol.
El 4 de desembre de 1913 va tenir lloc el primer viatge aeri de l’Estat espanyol. L’aeroplà Suzanne, pilotat per Lucien Demazel, es va enlairar a l’Hipòdrom de can Tunis de Barcelona i aterrà a Sant Pol, prop de l’actual parc de les Dunes, després d’una hora i deu minuts. El primer vol l’havia fet Julien Mamet l’11 febrer de 1910, també a can Tunis, i havia durat 2 minuts i 8 segons. Després del vol de Mamet es començaren a celebrar a Espanya les famoses Festes de l’Aviació, a l’estil del Meeting de Reims, realitzat el 1909. Sant Feliu de Guíxols programà la seva festa els dies 7 i 8 de desembre de 1913. El Casino La Constància, la Unió Comercial i l’Ajuntament contractaren el jove pilot francès Lucien Demazel, el qual decidí arribar a Sant Feliu volant en comptes de traslladar-hi l’avió desmuntat.
El dijous, dia 4 de desembre de 1913, després d’un intent no reeixit el dia anterior, Demazel es va enlairar a Barcelona, va pujar a mil metres i va seguir la costa. Comptava que, en cas d’averia, podria aterrar fàcilment en una platja. Després d’una hora i deu minuts va sobrevolar la ciutat de Sant Feliu de Guíxols i després va aterrar als horts d’en Riambau, a Sant Pol, prop de l’actual parc de les Dunes. En aquest indret s’havia habilitat un camp d’aviació i unes llotges per a les autoritats. Van assistir a l’acte el Governador Civil, el President de la Diputació, els Alcaldes de Sant Feliu de Guíxols i Castell d’Aro, diputats provincials, regidors municipals i altres personalitats rellevants.
Aquell esdeveniment aixecà una gran expectació, es calcula que, a Sant Feliu de Guíxols, hi van assistir unes 8.000 persones. En aquella època, encara més que en l’actualitat, les exhibicions de vol constituïen un espectacle fascinant, en qual es podia gaudir dels avenços tècnics en aeronàutica, una disciplina que tot just s’iniciava i que era un motiu d’atracció de nombrosos forasters i visitants. La fascinació generada en aquella època pels avions queda plenament reflectida en els diversos articles que es publicaren als setmanaris locals de l’època. N’és un bon exemple el fragment següent, extret del setmanari El Programa aparegut el dia 6 de desembre de 1913. A l’escrit que fa la crònica de l’arribada de Demazel des de Barcelona es pot llegir: “tan bon punt l’aparell va tocar a terra, ja no hi valgué res; ni la Guàrdia Civil ni la Urbana; el camp fou seguidament envaït; tothom volia veure, i més que veure, tocar aquell gran aucellàs [sic] que pocs moments abans tan enlaire es trobava”.
Durant les Festes de l’Aviació es van fer un total de set vols. El primer dia, el diumenge 7 de desembre, se’n van fer quatre. A les tres de la tarda el Suzanne s’enlairà, va fer un vol de cinc minuts i va aterrar. En el segon vol, el Sr. Ramon Bonet -fabricant d’estomacal- va pujar al biplà, que va sobrevolar Sant Feliu i els voltants durant set minuts. El tercer vol va durar més d’un quart d’hora i, a continuació, el pilot va fer un darrer vol amb el Sr. Pau Gayet com a passatger.
El dilluns, dia 8, feia massa vent i Demazel va trigar en decidir si s’enlairava, finalment va fer tres vols d’exhibició. Quan va acabar, la Comissió de Senyoretes va anar a saludar l’aviador i Aurora Duran, filla de l’alcalde, que sabia francès perquè havia estudiat a París, va dir-li unes paraules de felicitació i li va donar un ram de flors. Demazel va tornar volant a Barcelona el dia 10.
Les Festes de l’Aviació van ser utilitzades com a promoció de la ciutat i com a negoci. Com que es tractava d’un esdeveniment extraordinari, van ser enregistrades amb els mitjans de l’època per tal de deixar-ne imatges per a la posteritat. Un dels recursos que s’havia convertit ja en usual era la fotografia. En la crònica de les festes que es publicà a El Programa de 13 de setembre ja es comenta la presència de fotògrafs i també les fotografies que es van realitzar de les autoritats i de la Comissió de Senyoretes que ofrenaren la toia a l’aviador. Sembla que el reconegut fotògraf Ricard Mur va fer de retratista oficial d’aquest esdeveniment. En efecte, aquest autor va realitzar la desena de fotografies conservades, les quals es van realitzar a Sant Pol, a banda d’un retrat d’estudi de l’aviador. Ramon Bonet edità la fotografia que li va fer Mur en el biplà com a postal publicitària de la seva empresa. El famós fotògraf i editor Luciano Roisin immortalitzà l’aviador en ple vol damunt de la ciutat amb una postal.
Agustí Roldós al seu escrit “El vol de Lucien Demazel” publicat a Sant Feliu de Guíxols pinzellades, fantasies i membrances, editat per ell mateix l’any 2006, dóna notícia que un setmanari de l’època també explicava que la casa Pathé de París que estava rodant la pel·lícula la festa del blat a Caldes de Malavella, va enviar tècnics per gravar els millors moments de les Festes de l’Aviació per incloure’ls a la revista Pathé, que llavors s’exhibia als cinemes de tot el món. Segons Roldòs, aquest segurament es pot considerar que és el primer documental rodat a la nostra ciutat.
A banda de les imatges fotogràfiques i cinematogràfiques, que es caracteritzaven per ser fidels a la realitat, també es van realitzar interpretacions de caire més artístic com a record d’aquell esdeveniment. El Programa de 13 de desembre de 1913 anuncià que el dimarts 9 al matí, el pilot visità l’estudi de J. Berga i Boada, professor de l’Escola d’Arts i Oficis, que li va fer un retrat al carbó que va ser exposat a l’aparador de can Donato. El delineant Benet Albertí Bosch va fer un dibuix a la ploma representant el retorn de Demazel, el qual fou exposat a l’aparador de can Matías. Un any després, per commemorar aquell fet, el mateix autor va exposar dos dibuixos realitzats amb la mateixa tècnica a l’establiment de l’Enric Marcó a la rambla Vidal i en els quals es representava Demazel sobrevolant la ciutat des del seu aparell. Com a mínim un d’aquests retrats s’utilitzà posteriorment com a model per a un gravat.
També es realitzà un reportatge fotogràfic el desembre de l’any 1963, quan el Centro de Iniciativas y Turismo de San Feliu de Guíxols y S’Agaró va promoure la celebració del cinquantenari del vol de Demazel. Llavors Demazel tenia 75 anys i va venir des de Bordeus, França, per participar en la commemoració de la seva gesta. Igual com s’havia fet a Reus amb anterioritat, la Costa Brava se serví del vol de Demazel per reivindicar la necessitat de comptar amb un aeroport, molt necessari per potenciar l’economia i el turisme en aquest territori. Gràcies als diferents escrits i al material gràfic que es realitzà amb motiu d’aquest esdeveniment podem conèixer de prop aquest episodi de la nostra història, saber com es va viure i què va significar en el moment que va succeir i també posteriorment.