Josep Albertí Corominas

De formació autodidacta, malgrat que en l’adolescència va assistir durant dos anys a classes de dibuix amb la professora Gertrudis Romaguera i Valls a l’Escola d’Arts i Oficis de la nostra ciutat, la faceta més coneguda de Josep “Pitu” Albertí, la de pintor, no s’iniciaria –per tot un seguit de circumstàncies– fins ben entrada la dècada dels anys quaranta.

Josep Albertí era fill del matrimoni format per Jaume Albertí i Comalada, natural de Vidreres, peó de fàbrica de professió, domiciliat a Sant Feliu l’any 1901, i d’Antònia Corominas i Simon, treballadora d’una fàbrica de suro, oriünda de Santa Coloma de Farners, però amb residència a la nostra ciutat d’ençà del 1898.

En Pitu –o en Pepitu, tal com l’anomenava la seva mare– va estudiar en una escola laica per desig exprés del seu pare. Posseïdor d’una extraordinària ve de baríton, de sempre la música –i l’òpera, en concret– va ser una de les seves grans passions. Als tretze anys d’edat, va patir una mena de tuberculos òssia que el va tenir prostrat al llit durant tres llargs anys, immobilitzat i amb parts del cos enguixades. Va ser en aquestes dures condicions quan Albertí, tot i la seva jovenesa, va començar a adquirir una personalitat pròpia, de tal manera que va esdevenir una persona espiritual, poètica i mística.

Mobilitzat pel Govern de la República cap al front, va estar a primera fila, i, com tants altres, durant la retirada de l’Exèrcit republicà, al mes de gener de 1939, va travessar la frontera francesa i anà a parar poc després al camp de concentració d’Argelers. De retorn a Sant Feliu, va fer de fuster, l’ofici que havia après en la seva joventut, i va formar part de la coral Nova Gesòria, que dirigia el mestre guixolenc Rafael Figueras i Auladell. En les seves estones lliures, Albertí es convertiria en un dels personatges clau –al costat dels cantaires Prujà, Frederic Charles i Jou, Arnald Maymí i Regí i Joan Bou i Rovira– de les nits estiuenques de cant i gatzara a les tavernes de cal Canari i de can Saura, tot just encetat el primer turisme de masses.

A les darreries dels anys quaranta, i mentre treballava conjuntament amb Ferran Ponsjoan i Delós decorant capses de suro d’artesania com a souvenirs per a turistes (principalment temes a l’aquarel·la de marines i paisatges) es va iniciar amb els seus primers quadres a l’oli. La seva primera exposició la realitzà al Palau Municipal de Sant Feliu de Guíxols l’any 1953, moment clau de la seva vida personal i professional, en què decidí dedicar-se en cos i ànima a la pintura. Durant aquells primers anys, Josep Albertí va exposar a diverses sales d’art de Barcelona, i rebé molt bones crítiques per la seva concepció del color. La seva trajectòria personal amb la pintura va fer que s’adaptés a períodes i estils ben diversos, com l’art naïf, el simbolisme, l’abstracció, l’impressionisme o l’expressionisme. Hom deia que Albertí pintava de dins cap enfora, deslliurat de les convencions acadèmiques de la pintura: “La meva pintura expressa la síntesi, la reconciliació de la vida. L’important està en les coses senzilles”, afirmava Albertí tot convençut.

A la dècada dels anys seixanta i setanta va exposar també les seves obres a Suïssa, Alemanya i França. Foren anys de gran activitat pictòrica, i ho seguirien essent les dècades posteriors, en què fou guardonat amb diversos premis i mencions especials. D’altra banda, la poesia –entesa des del cor– la conreà espiritualment des de la devoció per la mar, el paisatge, la dona, el cel, l’infinit… El seu generós llegat a la ciutat vindria després de la seva defunció, amb la cessió de l’habitatge de la seva propietat al carrer de la Penitència i un total de 59 obres pictòriques compreses entre els anys 1925 i 1990 per fer el Museu Albertí; una realitat de què avui gaudeix la nostra població.

Bloc dedicat a Josep Albertí Corominas

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011