Heroi juntament amb els seus companys Vergeli i Augé, en rescatar els tripulants del vapor Trentino naufragat a la platja de Sant Pol.
Sant Feliu de Guíxols 1873 – 1950
Pescador.
Conegut amb el motiu d’es Jueu, en Jeroni Ayats, que venia d’una antiga família de pescadors i mariners guixolencs –els seus pares, Lluís Ayats i Bofill i Caterina Fina i Cruañas, eren descendents de llunyanes nissagues de la vila–, es convertiria en un heroi conjuntament amb els seus companys Llibori Vergeli i Bosch i Josep Augé –aquest darrer natural de Blanes–, en rescatar els tripulants del vapor italià Trentino naufragat a la platja de Sant Pol, el migdia del dilluns 29 de novembre de l’any 1915. Ayats, que estava esposat amb l’olotina Carme Soy i Soler, era un home senzill i treballador que anava embarcat en una teranyina del port de Sant Feliu i que, a mitjan dècada dels anys vint, formaria part de la tripulació de la vídua de Fermí Calzada i Rifà .
Aquell dia, els tres pescadors es trobaven a la platja de Sant Pol, prop de la taverna d’en Vidreres, situada al davant de la Caleta, quan s’adonaren dels problemas que tenia el vapor Trentino, carregat de blat, que brandava d’un costat a l’altre amb perill d’enfonsar-se. Davant el pànic dels mariners i del seu capità, que demanaven auxili, els tres pescadors varen prendre la barca d’en Vidreres –no sense vèncer les reticències del seu propietari, que al·legava que l’embarcació no oferia la convenient seguretat per a les persones– i, posant en perill la seva pròpia vida, s’endinsaren a través del fort temporal. Amb tres viatges, varen conduir sans i estalvis cap a la platja tots els membres de la tripulació, que van poder resguardar-se a la granja d’Isidre Pijoan.
Avisades poc després les autoritats locals, es presentaren a Sant Pol l’ajudant de Marina, Juan Ferrándiz Boado, el capità de Carrabiners, i l’alcalde, Narcís Duran i Juera, amb alguns regidors. Allà mateix s’emprengueren les tasques d’identificació dels mariners i el seu trasllat a les dependències de l’hospital municipal, on foren atesos pels metges de Sant Feliu. Per la seva humanitària gesta, el Govern italià els concedí la creu d’argent del Mèrit Naval, amb distintiu blanc, pensionada amb set pessetes i mitja de pensió vitalícia.
En enviduar Jeroni Ayats, i ja retirat dels seus quefers de la mar, passà a residir definitivament a casa de la seva germana Rosa i el seu cunyat Rafael Basart i Casas, amb domicili al carrer de Zamenhof.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
