El seu quadre La Passada (1913) representa el que fou una de les activitats més xamoses, divertides i multitudinàries dels guixolencs d’antany.
Olot 1872 – Sant Feliu de Guíxols 1923
Pintor i escriptor.
Professor de l’Escola d’Arts i Oficis. Fill i deixeble del notable pintor i literat nascut a la Pinya (la Garrotxa) Josep Berga i Boix (1837-1914), va conrear al llarg de la seva vida diverses facetes artístiques i literàries, i realitzà també recerques arqueològiques de gran transcendència per a la nostra població.
Dibuixant, pintor, escultor i escriptor, Josep Berga Boada va obtenir la plaça de professor de dibuix a l’Escola de Belles Arts de Figueres quan tan sols comptava vint-i-un anys d’edat. En aquella ciutat, hi realitzaria una tasca molt meritòria que va donar el seu fruit, fins que decidí retornar a Olot, on va residir una llarga temporada. Durant aquells anys va col·laborar en nombroses revistes de prestigi del Principat, com Catalunya Artística, L’Esquella de la Torratxa o La Il·lustració Catalana, alhora que va escriure obres de teatre i narracions breus.
L’any 1912 va venir a Sant Feliu com a professor d’ascens de dibuix (color, modelat i buidat) de la secció de Belles Arts de l’Escola d’Arts i Oficis de la nostra ciutat, posteriorment a l’obtenció de les oposicions oficials realitzades per la Diputació. En aquest centre va col·laborar estretament amb els avantatjats mestres Joan Bordàs i Salellas, el seu director, i el també professor Narcís Albertí i Bosch, amb qui organitzà amb molt d’encert les classes de dibuix femení. Durant molts anys va impartir lliçons sobre les diverses tècniques del dibuix i la pintura, com la tinta, l’aiguada, el carbó, l’aquarel·la, l’oli o el pastel. L’any següent, Berga realitzaria el famós dibuix de La Passada (1913), un quadre que es troba actualment exposat al Museu de Sant Feliu i que representa una de les activitats més xamoses i divertides dels guixolencs d’antany.
Sens dubte, però, una de les tasques més interessants que Josep Berga va dur a terme seria l’organització, classificació i preservació per al museu municipal (1919) dels objectes que Eduardo González Hurtebise –arxiver i arqueòleg d’origen madrileny i autor del Bosquejo histórico de la villa de San Feliu de Guíxols (1905)– havia trobat al poblat ibèric del Fortim o dels Guíxols, a començament del segle XX.
D’altra banda, Berga i Boada crearia l’Agrupació Excursionista de l’Escola de Belles Arts, i, juntament amb els seus alumnes, realitzaria diverses sortides de camp durant les quals farien nombroses troballes de gran importància arqueològica.