Autor de nous tractats de taquigrafia i estenografia (1892, 1905 i 1916) els seus mètodes serien adaptats més tard al català.
Sant Feliu de Guíxols 1872 – Barcelona 1947
Estenògraf.
Germà gran del prevere Sants Boada i Calsada i fill del matrimoni format per Jaume Boada i Iglésias i Ramona Calsada i Costa, domiciliats a l’horta del Molí d’en Blanch, al sector de Mascanada. De molt jovenet va marxar a Cuba, on va haver de treballar en diverses professions per guanyar-se la vida. De retorn a la Península, i amb només vint anys, amb uns estalvis ben guanyats a Santiago de Cuba, es domicilià a Barcelona i passà a residir-hi al carrer de Trafalgar.
Trobant-se instal·lat en aquesta ciutat, l’any 1892 publicaria Nuevo tratado de taquigrafía castellana, un opuscle encaminat a l’estudi, la pràctica i metodologia del seu sistema, on aplicaria la taquigrafia cursiva a l’art d’escriure de pressa, talment com es parla, valent-se de signes especials i d’abreviatures, tot plegat encaminat a aprendre-ho sense l’ajut del professor.
L’any següent, Boada va sortir sortosament il·lès de l’atemptat amb bomba perpetrat al Liceu de Barcelona (1893), on havia anat a escoltar l’òpera Guillem Tell. L’onda expansiva de l’explosió el va atordir però no el ferí, ben al contrari que a altres espectadors, com la guixolenca Mercè Plaja, esposa del notari barceloní Caius Cardellach, que, amb altres membres de la seva família, hi va perdre la vida.
Professor de taquigrafia a l’Escuela Práctico Comercial de Barcelona (1893-1894), es relacionà amb diversos personatges de la cultura i el periodisme barceloní, entre els quals destacà el columnista de La Vanguardia Española De Rojas. Soci i propietari d’un dels seients de platea del Teatre del Liceu, no dubtà de cedir la seva localitat per a realitzar diversos actes recaptadors en benefici de la subscripció nacional destinada a sufragar les despeses de les colònies en guerra (1898).
Format més tard en compatibilitat, entrà a treballar a la important companyia d’assegurances La Catalana de Seguros Contra Incendios S.A., de la qual arribaria a ésser l’apoderat general i persona de confiança del propietari de l’asseguradora, Joan Delàs. Fou precisament en aquests anys que Jaume Boada publicaria noves obres sobre taquigrafia, com Nuevo sistema de taquigrafía (1905), molt ben acollit per la crítica especialitzada, i Estenografía (1916), un mètode que seria adaptat més tard al català per Delfí Dalmau i Gener.
Esposat amb la guixolenca Mercè Basart i Amat, solien passar les vacances estiuenques a Sant Feliu, allotjant-se a l’Hotel Murlà de la placeta de Sant Joan. Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola al mes de juliol de 1936, el matrimoni es trobava passant uns dies de descans al balneari de Tona. Els tres anys de conflicte, Boada els passà a Barcelona, on es va assabentar de la mort del seu germà, mossèn Sants Boada i Calsada, a l’octubre de 1936.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
