Sant Feliu de Guíxols 1875 – 1936
Prevere.
Fundador de l’Ateneu Social. Fill de Jaume Boada i Iglésias i Ramona Calsada i Costa, amb casa a l’horta del Molí d’en Blanch, entre els sectors de Mascanada i Sant Amanç, i germà de l’estenògraf Jaume Boada i Calsada, un cop va haver fet el batxillerat, ingressà al Seminari Conciliar de Barcelona, on féu els estudis eclesiàstics entre els anys 1896 i 1905.
La tasca social que –ja manifestada inicialment en la seva formació sacerdotal– emprengué mossèn Sants (o Santos) Boada tan bon punt va ser ordenat sacerdot, s’inicià l’1 de novembre de 1905, sota una activitat social, econòmica i cristiana, que fou molt controvertida i criticada en diversos àmbits de la nostra població, tant per part d’elements anticlericals com per una bona majoria de catòlics practicants.
Esperonat per la idea de l’apostolat social, mossèn Sants va començar aquell mateix any l’Asil Dominical, una obra que continuà amb l’Institut Popular. A començament de 1907 va fundar l’Ateneu Social, que amb els anys agruparia diverses seccions, com les de teatre o esports, alhora que obriria una caixa d’estalvis de la societat. L’any següent, constituiria una cooperativa de consum depenent de l’ateneu, i el 1911 muntaria un nou forn amb pastadora mecànica per a ús de l’entitat.
L’any 1913 l’Ateneu Social va comprar l’horta dels Frares (zona avui coneguda com La Corxera), on el 24 d’agost d’aquell mateix any s’inauguraria el primer camp de futbol de la ciutat, amb la constitució del primer equip de la localitat, que duia el nom d’Ateneu Deportiu. A més a més, aquest espai serviria perquè l’entitat hi bastís dues noves construccions: l’edifici saló-cafè de l’entitat, i el teatre-cinematògraf, inaugurat el 1915.
Sens dubte, l’Ateneu Social de mossèn Sants Boada s’havia convertit en una important entitat local, que es desenvolupava amb peu ferm i amb una immillorable prosperitat econòmica, malgrat la forta crisi industrial soferta com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial (1914-1918). D’aquesta manera, a començament de l’any 1916, l’esmentada societat comptava amb un total de 1.320 socis i un consum aproximat de 250.000 pessetes.
El 1917 va formalitzar el Patronat d’Obreres, i alhora va promoure una sèrie de setmanes socials, amb l’organització de diverses conferències, classes nocturnes i assaigs espirituals, sense descuidar-se d’organitzar una escola per a infants de la ciutat.
De fet, el pensament i objectiu de mossèn Santos –tal com el defineix Àngel Jiménez i Navarro, l’historiador local que ha estudiat més a fons la seva obra– era arribar a assolir la “solució de la qüestió social. Cristianisme i democràcia eren dos conceptes que de cap manera no estaven renyits, ans al contrari; i per a ell, les reivindicacions obreres no eren anticristianes”.
Pocs mesos després d’esclatar la Guerra Civil, concretament a l’octubre de 1936, mossèn Sants fou detingut juntament amb altres preveres per membres del Comitè de Milícies Antifeixistes. Malgrat la crida feta pel guixolenc Francesc Isgleas i Piarnau des de la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya per tal de mantenir l’ordre i evitar tot acte de violència, el dia 30 d’aquell mateix mes seria afusellat al cementiri municipal, conjuntament amb altres clergues i seglars guixolencs.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
