Propietari d’un taller de bicicletes abans de fer de taxista, se’l distingiria amb la medalla al Mèrit en el Treball.
Sant Feliu de Guíxols 1902 – 1992
Degà dels taxistes guixolencs.
Fill d’Enric Bosch i Pla i de Josepa Cornell i Duran, de jove va aprendre l’ofici de serraller a casa del manyà Francesc Valls del carrer de Sant Llorenç, i més tard de mecànic ajustador als tallers de can Castelló del carrer de Sant Isidre. Amb la professió ben apresa, Joan Bosch va marxar a Sabadell, on treballaria en la cadena de muntatge d’automòbils de la Compañía de Autobuses Vilallonga.
Amb el temps, però, es traslladaria a Barcelona, on formaria part del personal mecànic de la casa Díaz y Guilló.
De retorn a Sant Feliu, va entrar als tallers de la companyia Ribot, Font i Artigas S.A. (el precedent immediat de la important empresa de viatgers SARFA), i conjuminà aquesta feina amb la de xofer personal de l’industrial guixolenc Josep Sibils i Gros.
L’any 1931 va obrir a Sant Feliu un taller de reparació de motos i bicicletes, que el va vincular estretament al club ciclista local Velocitas Club, on militava Alfons Xargay i Vidal, i passà més tard a presidir el recentment creat Sport Ciclista Guíxols (1936).
Acabada la Guerra Civil espanyola (1939), Bosch va començar a exercir de taxista. Durant molts anys va fer continuats trasllats de passatgers a l’estranger (França, Itàlia, Bèlgica, Suïssa, Holanda, etc.), a més de recórrer diverses vegades tota la península Ibèrica.
Membre de la Creu Roja local, gestionaria durant uns quants anys el seu servei d’ambulàncies a la ciutat. L’any 1970, Joan Bosch seria distingit per l’aleshores ministre Licinio de la Fuente amb la medalla de plata al Mèrit en el Treball, per la seva dilatada i profitosa tasca professional al servei del ciutadà.