Figueres 1882 – Sant Feliu de Guíxols 1932
Periodista.
Director del setmanari L’Avi Muné. De ben jove, i per necessitats familiars, es va traslladar amb els seus pares a Palafrugell, on va començar a escriure els seus primers poemes. Anys després va venir a Sant Feliu, on es faria càrrec de la direcció del setmanari satíric i humorístic L’Avi Muné, del qual fou el propietari, director, administrador i venedor entre els anys 1918 i 1932.
Aquest setmanari, escrit en català i de tendència catalanista, per la seva durada i els interessants articles que s’hi publicaven, ha estat una de les publicacions més importants al llarg de la història periodística de la nostra ciutat. Enric Bosch i Viola va comptar amb la col·laboració desinteressada de rellevants personalitats literàries com Salvador Albert i Pey, Ferran Agulló i Vidal, Caterina Albert (Víctor Català), Gaziel, Joan Arús, Joaquim Ruyra, Miquel de Palol o Octavi Saltor, entre altres. Tot plegat, ho compaginà amb la publicació de poemes propis, contes i corrandes, amb els pseudònims d’Amaniel Bròquil i Salvi Pebre. Són de destacar d’aquest setmanari els números extraordinaris de Festa Major, en els quals Bosch i Viola incloïa brillants articles sobre la ciutat, com també els monogràfics dedicats a Àngel Guimerà i Juli Garreta i Arboix.
Bosch i Viola, que en els inicis del setmanari es considerava radical i prenia un camí informatiu basat sobretot en el coneixement dels esdeveniments i tafaneries del poble, amb seccions concretes dedicades al futbol, cròniques locals i d’àmbit de la vida municipal –un fet que, d’altra banda, el va convertir en un home polèmic i censurat pels seus detractors–, amb els anys va anar fent un gir continuat cap a una evident moderació.
El cert és que L’Avi Muné, sense els seus competidors més directes, El Programa i L’Ideal, clausurats per les autoritats afins a Primo de Rivera, va transformar-se en un setmanari “modern, ben informat i notablement col·laborat”, tal com el va definir el mateix Bosch l’any 1927. Tal vegada, però, i sense menystenir per això la seva útil labor d’informació sobre els fets locals, Enric Bosch i el seu setmanari varen perdre tota aquella frescor informativa i reivindicativa dels seus primers anys d’edició.
Esposat amb la lloretenca Dolors Vinyals i Brugués, visqué al carrer dels Especiers, on tenia també la redacció del seu setmanari, amb els seus dos fills Albert i Palmira.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
