Curador del patrimoni artístic i cultural de la Diputació, escriuria diverses obres sobre el patrimoni arquitectònic gironí.
Sant Feliu de Guíxols 1913 – Girona 1990
Prevere i doctor en Teologia.
De jove ingressà d’estudiant al Seminari- Col·legi del Collell, on va orientar els seus passos cap al sacerdoci. Compaginà els primers estudis amb la tasca de monitor d’una secció d’infants d’ensenyament primari d’aquell centre, en exercici de la qual visqué la tràgica mort de dos dels seus escolars negats pel remolí d’una gorga, un fet que el marcaria per tota la seva vida.
Amb una sòlida vocació pel sacerdoci, prosseguí la carrera a la Facultat de Filosofia de la Gregoriana a Roma, i més tard ho féu a la Universitat Pontifícia de Salamanca –on anys més tard es doctoraria en Sagrada Teologia–, fins a ser ordenat prevere al mes de juny de 1936. Ocupà els càrrecs de vicari de la parròquia de Sant Esteve d’Olot i també de la de Lladó, on restaurà l’església, alhora que donà classes com a professor a l’Institut Olotí de Segon Ensenyament i fou també consiliari de les noies d’Acció Catòlica.
Josep Calzada esdevindria canonge a Girona i curador del patrimoni artístic i cultural de la Diputació provincial. A la dècada dels anys cinquanta, la pedagogia impartida al seminari per aquest catedràtic guixolenc es convertiria en la peça clau a l’hora de realitzar el canvi generacional i teològic dels nous seminaristes gironins. L’any 1975 escriuria el llibre Las claves de bóveda de la catedral de Gerona, al qual seguirien Las campanas de la catedral de Gerona (1979), La catedral de Gerona (1979) –publicat aquest últim per l’editorial Escudo de Oro, amb edicions en català, castellà, francès, anglès i alemany– i l’excel·lent obra Sant Pere de Galligants i Sant Gregori, la història i el monument (1983).
En els seus darrers anys de vida, afeblit i mig emmalaltit, encara escriuria un llibre sobre el municipi de Sant Gregori (1986) i seria coautor del volum Història de la Diputació de Girona (1989). Dissortadament, Josep Calzada patiria diverses depressions cap al final dels seus dies, que el portarien a llevar-se la vida llançant-se a la sèquia Monar, a la vora del carrer Canonge Dorca.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
