José Carmona López

President de la Confraria de Pescadors de Sant Feliu. Fill de família de pescadors amb embarcació pròpia originaris de Castell de Ferro (Granada), els seus pares, José Carmona Rodríguez i María López López, se n’anaren per feina a Melilla, on va néixer ell.

A la primerenca edat de vuit anys, José Carmona començà a feinejar a la mar, però poc temps després diverses dificultats socials i econòmiques van forçar la família a retornar a la seva població nadiua, on en José va ésser criat aleshores per la seva àvia materna, coincidint amb els durs anys de la Guerra Civil espanyola. En acabar la guerra, la família es traslladà a Barcelona amb els seus fills José, Antonio, Francisco i Miguel –el seu pare s’havia esposat novament amb la seva cunyada Fernanda, en haver mort la primera esposa en el part del segon fill–, i pels volts de l’any 1941 arribaren a Sant Feliu, on naixerien la María i l’Alberto.

Entrat en edat de quintar, el jove José va anar a fer el servei militar per la Marina a Cartagena, per passar més tard a mariner de l’Ajundantia de Marina de Sant Feliu, situada al carrer Major, a les ordres de l’ajudant militar Julián Zugandi Arrinda, un sergent i l’administratiu Nicolás López de Lerma, que seria pare del futur guixolenc diputat a Corts Josep López de Lerma i López.

Acabada la vida militar, Carmona va treballar amb els seus dos germans, Antonio i Francisco, com a pescador a bord de la teranyina Montjoi, propietat de l’industrial surotaper Eduard Payró. L’any 1962, José Carmona es va treure el títol de patró de barca i va comprar a Payró la teranyina en què feinejaven. D’aquesta manera, ja com a patró, juntament amb el seu germà Francisco com a segon patró, amb l’Antonio com a motorista, i dotze mariners, iniciarien una activitat professional que els portaria, amb el temps, a comptar amb una prestigiosa flota pesquera: Hermanos Carmona, que era l’antiga teranyina Cap Norfeu del port de Roses, el bot auxiliar Carmona i la Montjoi II, de nova construcció, feta a Barcelona l’any 1976.

José Carmona va viure a cavall de dues èpoques ben diferenciades per als que es dedicaven a l’art de la pesca. En la seva adolescència i joventut, va conèixer importants períodes de temps d’inactivitat pesquera, especialment a l’hivern, quan les teranyines no sortien fins ben entrat el bon temps, fet que els obligava a treballar en diverses feines del port, com la descàrrega de vaixells o, fins i tot, com a operaris o camàlics de fàbrica de suro. I més tard, en canvi, va viure l’època de la modernització de les barques de pesca, amb potents motors i aparells com el radar, que modificarien la manera de laborar d’aquells pescadors.

Pescador destre, en José va participar representant la nostra població en nombrosos concursos de competició marinera organitzats pel Sindicat Provincial de Pesca (Sant Feliu, Palamós, l’Escala, l’Estartit, Llançà o Roses), en què va confeccionar tot tipus de nusos mariners, costures de caps, reparació de reixat i malles, etc.

D’ençà de l’any 1970 i fins a mitjan 1978, Carmona presidiria com a patró major la Confraria de Pescadors de Sant Feliu. Durant la seva presidència, amb un total de 180 pescadors associats, es construiria la nova llotja del port (1974) –situada al marge dret de l’entrada portuària, i adjacent al varador de can Carré–, la qual cosa significaria una de les millores més importants per al desenvolupament comercial i social de la flota pesquera guixolenca. En el seu darrer any de patró major (1978), la flota pesquera de Sant Feliu comptava amb un total de 15 teranyines, a més d’algunes vaques i barques petites.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011