Santiago Carreró Mascort

Malgrat no comptar amb la carrera oficial de mestre d’idiomes, Carreró posseïa uns coneixements molt ferms sobre la llengua anglesa. Prova d’això és la gran quantitat de guixolencs que al llarg de generacions –i fins ben entrada la dècada dels anys setanta– varen passar per les aules d’idiomes que dirigia, tant d’àmbit municipal com concertades amb entitats locals, o bé per les classes particulars que feia al seu domicili.

Germà gran del jugador de l’Ateneu Deportiu de Sant Feliu Francesc Carreró i Mascort, de jove va ser enviat a Anglaterra pel seu pare, l’industrial surer Francesc Carreró i Remus, per tal que aprengués l’anglès. Allà se sentiria fortament atret per la seva gent, la cultura, la història i les tradicions d’aquell país.

De retorn a Sant Feliu, Carreró va combinar el treball continuat a la gerència de la fàbrica d’aglomerats de la seva família, situada al carrer Pecher, amb l’ensenyança de l’idioma anglès, primerament particular, i més tard com a director de l’Escola Municipal d’Idiomes de l’Ajuntament, situada als baixos de l’edifici del monestir, que fou inaugurada per l’alcalde Paulí Margou al mes d’octubre de 1932.

Considerat com un catalanista a vigilar pel règim franquista (havia estat regidor municipal per Acció Catalana Republicana, i més tard per Esquerra Republicana de Catalunya, entre els anys 1934 i 1936, la qual cosa li suposà una pena de sis anys a la presó de Girona, malgrat que sortiria força abans amb llibertat vigilada), la seva pedagogia pulcra i metòdica, plena d’enginy per a motivar l’interès del seu alumnat, caracteritzaria la faceta docent d’aquest professor vocacional apassionat de la llengua de Shakespeare.

Santiago Carreró, que vivia a la carretera de Girona, estava casat amb Maria Codina Bonavia, natural de Figueres.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011