Filla de Gregorio Aguilar, militar de carrera amb grau de tinent d’Infanteria, i de Josefa Gómez, naturals d’Alumbres, Cartagena, es matriculà a l’Escola Normal de Toledo, on residia amb els seus pares, quan comptava tan sols disset anys d’edat. Allà estudià la carrera de Magisteri, i en data 16 d’octubre de 1919, obtingué la titulació de mestra de Primer Ensenyament Elemental.

Retrat d’Antònia Aguilar Gómez, pels volts dels anys 1945-1950.
Fons familiar Lloveras-Vilamanyà.

Destinada interinament entre els anys 1929 i 1933 a diverses escoles d’Andalusia, de localitats com Valle de Abdalajis, Trigliana, Màlaga, Fuengirola, o Herrera, el 1934 realitzaria oposicions a Magisteri, i aconseguia plaça en propietat en una escola de Bailén (1934-1939). Acabada la guerra civil (1939), les autoritats governatives la suspengueren de sou i feina fins l’any 1942, per considerar-la, tant a ella com a part de la seva família, desafecta al nou règim, malgrat que un seu germà era un oficial de l’Exèrcit de Franco.

Traslladada més tard a una escola rural de Torreperogil (1942-1943), passà poc després a fer classes a Puigcerdà (octubre-desembre 1943), fins que a començament de l’any 1944 va venir destinada a Sant Feliu de Guíxols, amb caràcter interí per fer-se càrrec d’una de les Escoles Unitàries de nenes de la nostra població.

Antonia Aguilar amb un grup de mestres dels Estudis Nous (c. 1955).
Fons familiar Lloveras-Vilamanyà.

Dotada d’una gran capacitat de treball i amb una excel·lent metodologia escolar a l’hora de formar el seu alumnat –de la qual cosa han estat testimoni diverses generacions de nenes guixolenques que la varen tenir com a mestra als Estudis Nous–, Doña Antonia obtindria la plaça definitiva a les Escoles Nacionals (avui, col·legi Gaziel) el 29 de maig de 1945. Domiciliada al carrer de Santa Magdalena, on també residia la seva germana María, Antonia Aguilar desenvoluparia la tasca docent fins a la seva jubilació l’any 1966.

La mestra Doña Antonia, l’any 1952.
Fons familiar Lloveras-Vilamanyà.

Simpatitzant de l’ideari polític del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), a través de l’amistat que la unia amb Àngel Jiménez i Navarro; aleshores un capellà d’idees progressistes, que amb el temps esdevindria el futur director del Museu i Arxiu Municipal, assistiria a alguna reunió clandestina on s’intentava fer oposició ferma –en l’aspecte social i polític– al franquisme.

Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011