Sant Antoni Abat, considerat com el patró dels animals, especialment els domèstics, es coneix popularment com Sant Antoni del porquet o dels ases.

Se sol representar acompanyat d’un porquet, cosa que segons Joaquim Pla Cargol, és deguda al fet que la congregació que es va formar quan Sant Antoni es va retirar al desert oferia assistència espiritual i també aliments per als més pobres. Amb aquesta finalitat tenien porquets que eren mantinguts entre tots els veïns.

Des del segle XV hi ha notícia que celebraven la festa d’aquest sant els llogaters de mules, els traginers i els bastaixos. Posteriorment s’hi van afegir els cotxers o calessers i els carreters. També era la festa patronímica dels propietaris dels ases, que eren escombriaires, hortolans, terraires o venedors de terra d’escudelles.

Seguici passant per la rambla Vidal, 1999.
AMSFG. Fons Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Autor Xavier Colomer-Ribot).

A Sant Feliu de Guíxols, abans de la Guerra Civil l’organització de la festa anava a càrrec de la confraria o congregació del Sant i del Sindicat del Tránsito Rodado. Als anys 50 hi ha notícia que en tenia cura una comissió de membres del Sindicato de Transportes y Comunicaciones, Grupo Tracción Sangre. Actualment els responsables són l’Associació de Sant Antoni Abat juntament amb Galgos112, els quals compten amb el suport de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Diputació de Girona.

Desfilada de 1915 a l’actual avinguda Juli Garreta.
AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Autor desconegut).

Aquesta ha estat des de temps antics una de les festes patronímiques més importants de la ciutat, però també ha patit moments poc lluïts. L’any 1956, per exemple, es va duplicar la festa perquè es va produir un desacord entre els organitzadors. Totes les cerimònies es van repetir durant dos diumenges consecutius, produint un gran desconcert a la ciutat. El 1958 tan sols es va poder fer la missa; la cavalcada i la resta dels actes no es van poder realitzar perquè no va arribar el permís corresponent. Després de l’ofici, els participants es van traslladar a Castell d’Aro per continuar la celebració.

A Sant Feliu de Guíxols, el protocol s’ha mantingut força estable i es fan actes que són comuns arreu de Catalunya. Una particularitat de la nostra festa era la celebració de “passades”. Una passada era una cercavila que tenia lloc principalment per Carnaval i també per Sant Antoni. Aquesta desfilada anava encapçalada per una gran bomba de paper de colors -coneguda com la bomba de la passada-. Circulava pels principals carrers de la ciutat i aplegava la gent, que saltava i ballava agafada formant una cadena, i es dirigia fins a un lloc determinat a ritme de la música. Aquesta desfilada també servia com a preàmbul dels balls, per engrescar i convidar a la festa. Antigament, per Sant Antoni, s’havien arribat a fer tres passades: una la vigília, una altra quan s’aplegaven els cavallers per adreçar-se a la benedicció i una darrera per obrir el ball de la nit. Les passades solien començar al passeig del Mar, sovint sortien de davant del Casino dels Nois.

Concentració davant del Casino dels Nois, 1940.
AMSFG. Fons Pere Rigau (Autor Pere Rigau).

La reunió dels genets tenia lloc abans de l’ofici, que solia ser cap a les 10 del matí. El punt de trobada era al passeig del Mar, generalment al Casino dels Nois o, més tard, al Bar Montserrat. La comitiva sortia encapçalada pel pendonista que passejava la bandera de la congregació. Després de la missa, tenia lloc la benedicció i la desfilada dels Tres Tombs, amenitzada per una orquestra. Es diu que el nom d’aquesta cavalcada prové del fet que, a Barcelona, el seguici feia tres voltes a l’entorn de l’illa on hi havia enclavada l’església de Sant Antoni.

És característic el guarniment dels animals, preparat amb tota cura per donar el màxim lluïment a la desfilada. En clau d’humor ganxona, l’any 1923 es comenta a L’Avi Muné que l’ase de la Fonda les Noies es va presentar a l’acte amb botins i barret de copa alta, donant cert caient aristocràtic a la festa. Al mateix escrit s’esmenta la tramuntanada que va acompanyar l’acte, fent honor a la fred característica de la Setmana dels Barbuts. El vent era tal que, “sort que les pobres bèsties portades a beneir portaven la cua lligada i enflocada, sinó els hi arrabassa”.

Ruquet i carro de l’Hotel les Noies, utilitzat com a taxi per als clients, cap a 1900.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut).

Els genets també són protagonistes, però els seus animals els poden arribar a descavalcar. L’any 1931 el cavall del pendonista es va espantar i el va fer caure, tot provocant-li nombroses contusions. Quan la ciutat encara era prou petita i tothom es coneixia, sortien a la premsa els motius dels participants: en Passarius, en Cats, en Mariano –que tenia fama d’elegant-, en Baraca, en Saballs, en Domingo, el noi Llor, els mossos d’en Bolasell i d’en Sidro de Sant Pol, l’Esquerp, l’Eduard Carerach, en Mariano de cal Coix. Segons les notícies, en Gallina i en Lluna, es dedicaven a sorprendre la concurrència pensant-ne una de nova cada any.

Explica Manel Sala en una de les seves seves Ganxoneries editades l’any 1925, que després de la benedicció hi havia el costum de rifar un porc per finançar la festa. En acabar, els genets s’exhibien pels carrers més cèntrics de la ciutat. Al mig dia, es ballaven tres sardanes a la plaça del Mercat i, a la tarda, se solien tocar al passeig.  Al vespre es feia un ball molt concorregut, que antigament havia tingut lloc al Teatre Goula i al Salón Novedades. Als 50,  s’organitzava al Café Oriente o també al Salón Bahía.

Font: Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - 2011.