“Aquesta força misteriosa que ens empeny a ésser grans –hom no serà mai gran del tot si ha deixat d’ésser del tot infant- és l’atracció, la força o poder immens, infinit de l’Esperit Únic –l’eix de la roda- essència de tota forma de vida”
Aquest espai es va configurar tal com el coneixem actualment a partir del 1897, que s’enderrocà la muralla del Monestir després de la desamortització dels béns de l’Església per part de l’Estat, a mitjan segle XIX. El nom de la plaça prové de l’existència de l’església i el cenobi benedictí, confirmat pel rei franc Lotari l’any 968. L’edifici del Monestir es va realitzar en fases diferents, de manera que la Porta Ferrada és romànica, però en l’església parroquial predomina l’estil gòtic i la construcció annexa, en canvi, és barroca. El nom de la plaça es va oficialitzar quan va ser utilitzat l’any 1858 pel mestre d’obres Josep Gallart per designar aquest lloc al Pla Geomètric de Sant Feliu.
La parròquia. 1955. Oli/tela. 73 x 92 cm.
Museu d'Història de la Ciutat. Sant Feliu de Guíxols.
Són catorze els punts d’aquesta ruta:
Font: Texte elaborat per Ma. Àngels Suquet, Rosa M. Rourich i Núria Almar.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, 2013.
