Article de Josep Tharrats en motiu de l’estrena, al local de la societat Athenea de Girona, de les sardanes Primavera i A en Pau Casals. A més de situar-nos l’estrena de les sardanes de Juli Garreta en el marc i l’espai d’una sala de concerts, l’article dóna notícia sobre una «simfonia» que el compositor havia acabat d’escriure. Possiblement es tracti de Scherzo o bé de les segones Impressions simfòniques, que va presentar, una i altra, pocs mesos després a la sisena edició de la Festa de la Música Catalana. Tot i els desitjos manifestats al final del text, aquesta composició simfònica no només no ha estat mai interpretada a Girona, sinó que avui en dia encara resta per estrenar.

Juli Garreta

Heus aquí’l nom meritissim del mestre músic que escriu sardanes per als escullits i per a les generacions futures.

La nostra bellíssima dança nacional ha trovat en ell el més noble conreuador malgrat esser, acàs, entre’l públic profà, el menys popular dels qui a aital art se dediquen. Les seves sardanes, que s’allunyen de tota vulgaritat, són inconfondibles. En aquest període que estem atravessant una veritable epidemia sardanística, com ho corrobora la majoría de les recents sardanes oídes enguany, ens es un plaer esperitual del·lectar-nos am les produccions magnificades d’aquella riquesa instrumental i del segell d’aristòcrata catalanitat que hi infondeix l’alta inspiració del Mestre.

Perseverant es en nosaltres el record de l’audició que, en la sala d’«Athenea», tingué lloc el primer dia de les passades festes. La renombrada cobla «La Principal», de La Bisbal, executà, amb aquella perfecció reconeguda pels intel·ligents, quatre sardanes denominades «La Rosada», «Pedregada», «Primavera» i «Sardana dedicada an en Pau Casals», sient inèdites les dues últimes. Al finalitzar l’execució de cada una d’elles, era coronada pels oients amb una ovació sincera i fervorosa, i el seu autor, la presencia del qual donà relleu a l’acte, era felicitat pels entusiastes admiradors.

«La Rosada» es una de les sardanes més conegudes per esser de les primeres que va compondre’l fecond compositor català, i cada nova audició es per a nosaltres una ofrena de gracia i bellesa pel caient idíl·lic i la clara melodia que la distingeix. «Pedregada» es l’obra d’un coneixedor profond de la tècnica, i a l’ensemps es d’una originalitat encantadora; els curts són magnífics i plens de robustesa; considerant-la com una de les millors del mestre. Les altres dues, que l’autor tingué l’amabilitat d’estrenar-les a la nostra ciutat per la qual sent fondes simpatíes, són esplèndides. «Primavera» es exquisida, saturada de poesía i vestida de serenor, i la dedicada al Gran violoncel·lista Casals, –una de les glories més llegítimes de Catalunya–, ens complavem en consignar, sense adulacions, que al nostre humilíssim criteri, es lo més sòlid que s’ha escrit en aquest genre musical. La saviesa am que està instrumentada, la valentía de ses notes i la plenitut del metall que hi es combinat meravellosament, ens diexà l’impressió de les coses definitives, col·locant an aquesta garretiana sardana en un lloc preeminent. Aixís ho ratificàrem al sentir-la uns dies més tard, per segona vegada i per la mateixa admirable cobla. En Juli Garreta es el dignificador de la Sardana.

Ademés, sabem que té termenada una Simfonía, obra que permet un més vast desenrotllament en consonancia a les facultats del nostre notable compositor.

Aquells qui’s preocupen de l’alt moviment musical, segurament rememorarant el triomf que temps enrera va assolir am les seves «Impressions simfòniques» dirigides pel mestre Lassalle, a Barcelona, i els elogis tributats per la prempsa de la gran metròpoli mediterrania.

Nosaltres esmerçarem tots els esforços per a sentir en la nostra ciutat, tan mancada de vida artística, la nova obra simfònica del nostre admirat i dil·lecte amic, procurant que sigui amb una nodrida massa orquestral, com requereixen tals interpretacions, i am doble interès ens ho proposem tractant-se d’un músic de la nostra Terra i d’un valor positiu.

J[osep] T[harrats], «Juli Garreta», Scherzando (X/XI-1913:9-10).

Juli Garreta (1875 – 1925) Catàleg de l’obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi – 2014