Leyenda Número 2 (Sense data)

En l’únic manuscrit conegut d’aquesta obra, l’encapçalament indica el tempo «Allegro». Al costat s’hi escriu entre parèntesi «Leyenda». I ja fora del parèntesi hi ha anotat «Nº 2 (J. G.)», talment com si el mateix Garreta o algú altre s’hagués proposat de numerar les obres. En el programa de mà del concert d’homenatge organitzat el 25 de maig de 1926 per l’Associació de Música «da Camera», Jaume Marill recull una anècdota entorn a l’origen d’aquesta obra, sense situar-la exactament en una data concreta, però referint-se al temps de les primeres composicions de Garreta. Aquest, per comprovar si els elogis que rebia com a compositor novell eren sincers, hauria entregat la seva partitura de Leyenda número 2 a l’orquestra que dirigia el seu pare, fent veure que era de Ignacy Jan Paderewski, autor i pianista de moda a l’època, que efectivament havia escrit una Légende núm. 1 i una Légende núm. 2 per a piano. La Leyenda de Garreta va obtenir un gran èxit. Finalment, el director d’un orfeó de Sant Feliu, que Marill no anomena, va interessar-se per comprar la partitura als magatzems de música de Barcelona. Llavors, «veient que ni tant sols era possible de trobar-ne una referència, consultà als de l’orquestra, i fou aleshores quan Juli Garreta, abastament satisfet del seu esperiment, revelà el secret tant rigorosament servat». El motiu principal d’aquesta peça es correspon amb un dels motius principals del primer moviment de Suite en sol major. Es podria tractar, doncs, d’una primera prova d’escriptura orquestral, possiblement paral·lela al darrer moviment de Impressions simfòniques i al Quartet amb piano.

FITXA TÈCNICA

Estructura formal: moviment únic (484 compassos).

Tonalitat: sol major.

Instrumentació: (Fl, 2 Cl) – (2 TpG, 2 Ctí, 2 Trb, Fsc) – (Ti) – (Vl1, Vl2, Va, Vc, Cb).

PARTITURES

MANUSCRIT 01 (CEDOC – Fons Juli Garreta)

ALTRES FONTS MUSICALS

ESBOSSOS

ARXIUS SONORS

PER A SABER-NE MÉS

DOCUMENTACIÓ

Concerts:

Enregistraments:

Edicions impreses:

REFERÈNCIES

Arxius: CEDOC (Fons Garreta).

Documents:

Premsa:

Sigles utilitzades.

Juli Garreta (1875 – 1925) Catàleg de l’obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi – 2014