Després de l'enderroc de la muralla el 1696, la població guanya un front edificable de primer ordre amb una ubicació immillorable, que mitjançant sucessius projectes d'alineació, ha definit la façana del nucli històric al Passeig del Mar. L'entrada principal de les cases d'aquest sector, que estaven enganxades als murs, es va reorientar cap al carrer del Mar, el nou front marítim de la vila. Això fou així perquè els propietaris dels estatges van preferir dirigir la façana principal cap a un espai més ampli i obert al mar. Però va ser durant l'esplendor de finals del segle XIX i principis del XX, quan la burgesia ganxona va saber valorar aquest entorn urbanístic i va construir-hi les seves residències.

Aquest edifici és un dels exemples de la nova tipologia de casa burgesa de l'època, feta normalmente per mestres d'obres, en la que el repertori ornamental d'inspiració neoclàssica, producció industrialitzada i resultat eclèctic apareix com a reflexe del potencial econòmic de la propietat. De tots els situats en aquest front és el que més ostentació fa d'aquest potencial.

Plànol de la façana de la casa Ribot, 1904.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Vista general del Passeig del Mar, cap a principis del segle XX.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Façana principal de la casa Ribot, a l'actualitat.
Autor: Mercè Pérez Espinar. Sóc Sant Feliu de Guíxols, 2012.

Vista de la façana posterior i lateral de la casa Ribot.
Autor: Mercè Pérez Espinar. Sóc Sant Feliu de Guíxols, 2012.

Font: Passejades per Sant Feliu de Guíxols. Quim Díaz Oliveras - Jordi Gaitx Moltó.
Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - 2002

Catàleg de Béns a protegir. Catàleg d'edificacions. Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - 2006