Berga va debutar en una jazz band amb l’orquestrina Guíxols, tot i que amb anterioritat havia format part del Quartet Berga amb el seu germà Manel.
Sant Feliu de Guíxols 1913 – 1992
Músic instrumentista.
Cantant i músic guixolenc que va formar part d’algunes cobles i orquestres locals entre els anys 1936 i 1957. De professió electricista –fill de Pere Berga i Planellas, taper, natural de Cadaqués, establert a Sant Feliu l’any 1884, i de Lídia Viladevall i Mauri, de la nostra ciutat–, va treballar durant molts anys a la Compañía de Electricidad de San Feliu de Guíxols S.A., que va dirigir molt temps el guixolenc Diego Roura i Masmitjà.
Arcadi Berga va debutar per primera vegada en una jazz band amb les orquestrines locals Guíxols (1935) i Catalònia Jazz (1936), al costat de músics de la categoria de Ramon Pla i Pla, Arseni Roig i Ponsjoan, Antoni Carbonell i Cosp, Francesc Loubat i Debusi, o Valentí Rourich i Nadal, entre molts altres, tot i que amb anterioritat havia format part del Quartet Berga, on hi havia el seu germà Manel. L’esclat de la Guerra Civil espanyola (1936) va posar un trist parèntesi en la trajectòria musical de Berga, que hagué de marxar al front per defensar les llibertats assolides amb la República.
El 30 de maig de 1939, poc temps després de finalitzar la guerra i d’iniciar-se la dura postguerra, va néixer la cobla orquestra Víctors, de grat record per a tots els guixolencs de l’època. Arcadi Berga, establert novament a Sant Feliu, va formar part des del principi del seu personal artístic, conjuntament amb els altres tres músics que foren els seus veritables fundadors: Valentí Rourich, Miquel Jacomet i Taulet i Joan Dispès (aquest últim conegut popularment amb l’àlies d’en Dispès del cafè Debray).
Al llarg de la seva trajectòria professional de gairebé dues dècades, Berga tocaria el contrabaix en la formació de cobla per a sardanes, i en seria també el principal vocalista en la disposició artística de ballables. En dissoldre’s, però, els Víctors al mes de gener de 1957, Arcadi Berga encara formaria part d’un grup reduït de músics que amenitzarien els balls, actes oficials i corridas de toros durant l’estiu d’aquell any.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
