Tradicionalment, Sant Feliu de Guíxols ha estat una important destinació turística. Tot i que no es deslliurà de la massificació turística dels anys 60 i 70, ha mantingut els elements que configuren la seva identitat com a centre d’estiueig en el sentit primigeni del terme, és a dir, adreçat a la burgesia de principi del segle XX.

Aquests elements, característics i únics a nivell de Costa Brava, són els banys i la urbanització de Sant Elm i els banys de la platja de Sant Pol amb el conjunt de S’Agaró. Dos complexos que van néixer al mateix moment, concebuts per integrar-se amb el paisatge amb la intenció d’embellir-lo, i on tenia lloc un dinàmic programa d’actes socials i culturals.

L’any 1919 els Banys d’en Baldomero o Balneario Guixolense, construïts el 1893, es van convertir en els distingits Banys de Sant Elm, els quals formaven part del projecte  d’urbanització de la muntanya de Sant Elm, iniciada també l’any 1919. El mateix any eren inaugurats els Banys de Sant Pol, posteriorment (l’any 1923) s’iniciaria l’emblemàtica urbanització de S’Agaró, projectada per Rafael Masó. L’any 1929 es començava la construcció del mític Hostal de la Gavina.

Són set els punts d’aquesta ruta:

Font: Font: Texte elaborat per Ma. Àngels Suquet, Josep Auladell, Marc Auladell
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, 2012.