L’estudi per a l’alineació del futur carrer de Colom –la via urbana que uniria finalment la platja de Calassanç amb el nucli urbà del passeig del Mar- cal situar-lo a principi de l’any 1881, quan es presentà el ”Proyecto de urbanitzación de los terrenos del sector de Tueda, rectificación de su riera y alineacions de calles y plazas anexas”, redactat per l’arquitecte Manuel Almeda, i que varen promoure els hisendats Vicenta Patxot, vídua Calzada, Rafael Rabell i Jaume Cibils.

L’extensa superfície d’aquesta promoció de caire privat va aixecar diverses veus en contra de l’esmentada actuació, en creure fermament que, a part de perjudicar propietats alienes a la urbanització, no es beneficiava -de cap manera- el conjunt de la població. Així ho varen entendre els propietaris Joan Casas, Josep Batet i el mestre Telèsfor Izal, que presentaren a les autoritats un contraprojecte d’aquest sector, sota la direcció tècnica del mestre d’obres Pere Pascual: “en beneficio de los intereses particulares y generales de esta Villa”.

Escales del carrer de la Penitència amb l’escola Sant Josep a l’esquerra, l’any 2010
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor: Núria Almar).

L’ajuntament guixolenc, entenent que aquest nou projecte millorava i perfeccionava l’anterior estudi d’Almeda, va decidir d’aprovar-lo a la sessió municipal del 29 de gener de 1885. Doncs bé, la concepció urbanística del projecte de Pascual preveia de prolongar –amb tota la seva amplitud- el passeig dels Guíxols en direcció cap a la platja de Calassanç, i crear, així, una línia de façana marítima per aquest indret.

Un anys després, i amb la redacció de les alineacions del passeig dels Guíxols, que va ordenar el passeig i els carrers de travessia dels Guíxols (actual carrer del Dr. Zamenhof) i el primer tram de la carretera de Palamós (aleshores conegut com a carrer de Sant Feliu), Pere Pascual va tornar a grafiar el passeig i carretera de Calassanç, talment com ho havia fet en l’anterior proposta.

En aquell temps, els dos únics accessos que es podien utilitzar per arribar a la platja de Calassanç s’iniciaven al mateix lloc; és a dir: a la baixada dels Guíxols. Des d’allí, l’estret pas –actualment situat a l’inici dels carrers de sant Sebastià i dels Guíxols- utilitzat majoritàriament per carros de transport i divers bestiar, s’enfilava entre l’alt terraplè de la muntanya del Fortim i diverses tanques d’obra que separaven les hortes dels hereus de Jaume Lloveras. En canvi, pujant per l’actual carrer de la baixada dels Guíxols, hom podia seguir un petit corriol que trescava vers el turonet i acabava davallant, just entre la desembocadura de la riera de Tueda i el sorral de la platja.

L’any 1885, Enric Heriz i Campaneria va sol·licitar a l’Ajuntament l’autorització per a practicar un rebaix o “boquete” de nou metres d’amplada, per tal d’obrir un pas entre el Fortim i la platja de Calassanç, i d’aquesta manera “poner en comunicación esta playa y la calle de los Guíxols”. No sembla pas que s’arribés a cap acord entre el promotor i la corporació local, perquè l’aprovació posterior de les alineacions del carrer dels Guíxols, dissenyades per Pascual, no contemplava la demanda que féu Heriz.

Quan l’arquitecte municipal General Guitart va redactar el Pla de Reforma i Millores de la població, va preveure de realitzar una connexió viària entre l’aleshores sorral de la platja del racó, amb la de Calassanç i, d’aquesta manera, superar el promontori del Fortim que dividia –físicament- en dues parts la badia de Sant Feliu. Aquest carrer projectat va ésser identificat en aquell novell Pla com el carrer de Colom.

Durant aquells anys, hi hagué l’intent particular d’obrir aquesta via per part de l’industrial guixolenc Jaume Corominola i Jutglar, que disposava d’un magatzem de conserves en l’esmentat indret, a canvi de poder-li permutar o vendre el carreró que accedia a Calassanç. Així, el benefici resultant es podria emprar per a iniciar les obres de desmunt d’aquell roquís.

A l’arquitecte Guitart, però, no el convencia la utilitat d’aquesta proposta, en creure que les obres de rebaix i adequació de les seves rasants superaven amb escreix el possible valor final de la venda del camí de Calassanç. A més, amb la seva obertura, s’afectava també una altra finca propietat de Salvador Roca qui, de moment, no s’havia manifestat encara sobre la proposta d’aquella reforma. Així, l’Ajuntament, atenent el criteri del tècnic municipal, va acordar que si Jaume Corominola era capaç de realitzar la totalitat de l’obertura de la nova via anomenada carrer de Colom, amb els guanys de la venda del camí municipal, l’autoritzaria a començar els treballs, sempre i quan no quedessin aturats per manca de recursos econòmics. Amb aquests condicionants, sembla que aquell fabricant s’ho va repensar abans d’acceptar tan important proposta i, finalment, abandonà la idea d’escometre ell sol aquella millora.

No es tornaria a parlar de l’obertura del carrer de Colom fins al mes de juny de l’any 1903, quan els germans Castelló -propietaris d’uns terrenys del sector de Calasssanç- oferiren al municipi la cessió gratuïta d’una part de la via pública projectada del carrer de Colom, completament rebaixada a la seva rasant oficial. Es tractava del tram de vial que s’emplaçava entre la riera de Tueda i la prolongació del carrer del Comerç. A la sessió del 20 d’agost d’aquell any, l’Ajuntament va consignar un vot de gràcies a favor dels germans Castelló “por sus laudables iniciativas con ventaja para el municipio, en pro de la urbanización de la playa de Calasans”.

De vegades s’ha interpretat, erròniament, la urbanització i adequació d’aquesta part de via urbana com l’obertura oficial del carrer de Colom, entre el passeig dels Guíxols i la riera de Tueda, però això no succeiria fins força anys més tard. De fet, aquell any, segons el cronista del setmanari local Llevor del 5 d’abril de 1903, en començar les obres per a la col.locació de la primera pedra del port comercial “s’obrí un petit caminet per a poder anar ab més o menys comoditat al lloc desitjat”.

L’any 1908, i davant l’interès general de la població perquè s’obrís aquell carrer, l’Ajuntament va acordar de convocar totes les societats i corporacions de la ciutat per informar de les gestions que s’havien realitzat amb la Jefatura de Obras Públicas . Així, les primeres obres s’iniciaren el mes de setembre de 1909, i consistiren en la fonamentació i construcció dels murs laterals del pont que havia d’unir la platja de Calassanç amb el racó de Llevant. El setmanari La Información mostrà la seva satisfacció pel fet que “a lo que parece, pronto se abrirá la calle de Colón, lo cual constituye una reforma de gran utilidad, por lo que felicitamos a nuestro Ayuntamiento”.

D’aquesta manera, l’any 1909 esdevindria clau en redactar-se l’expedient d’expropiació dels terrenys del carrer de Colom, motivat per les obres de construcció del port comercial. El mes de maig de l’any següent, el regidor Lacasa va demanar que, en gestionar la Cambra de Comerç l’adequació del paratge del Fortim, als efectes de millorar la imatge de la població, s’acordés d’encarregar el projecte definitiu per a la prolongació del passeig dels Guíxols “hasta el punto llamado Rincón de Levante a Calasanz, aprovechándose en caso necesario el espacio que comprende la nueva calle en proyecto llamada de Colón”.

Malauradament, hauria de passar encara més d’un any perquè es confeccionés el pla parcel.lari d’aquell indret. A la sessió plenària de l’11 d’abril de 1911, el mateix regidor va tornar a sol.licitar que es disposés, amb tota brevetat i urgència, el pla on es pogués edificar “para el buen orden de las edificaciones, en cuanto se abra la nueva via proyectada”.

Malgrat que he repassat els Manuals d’Acords d’aquells anys, no he trobat la data exacta de la definitiva obertura del tram de roquís entre l’actual accés al Salvament i el curs de la riera de Tueda, que connectà ambdues platges, tot i que n’hem de situar les obres entre els anys 1912 i 1914.

El Salvament de Nàufrags

Font: Fragments de textes del llibre
Carrers, Cases i Arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels inicis fins el 1931.
Gerard Bussot i Liñón – 2000.