Carrer Hospital

ORIGEN I SIGNIFICAT DEL NOM DEL CARRER

Sens dubte, el nom de carrer de l’Hospital fa referència a l’edifici sanitari municipal que s’emplaçà a les darreries del segle XVI gairebé a l’inici d’aquesta via urbana de la ciutat. Antigament, però, hom atribuïa l’esmentada denominació a l’actual carrer de Sant Joan, per estar allí situat l’antic hospital de pobres de la vila, amb anterioritat al segle XIV.

L’any 1595 el municipi guixolenc va decidir de construir un nou hospital fora muralles, que fou bastit entre 1595 i 1602. Aquesta edificació comptava, aleshores, amb un pati d’entrada al davant, una sala comuna en planta baixa amb tres llits parats, una cuina, així com un hort que l’envoltava. El pis superior es distribuïa a partir de tres habitacions individuals amb tres llits més.

Així, mentre no hi hagué físicament l’alineació precisa de l’actual carrer de l’Hospital (1760-70) –tal com ja s’ha exposat a l’apartat de la configuració urbanística- les cases que s’emplaçaven prop d’aquell lloc se les identificava com a raval de l’Hospital: “foren esposats en casa d’Euloria Ramonell, viuda, situada en lo Arrabal del Hospital davant lo Portal de Sant Joan-Sant Pere (APSFG, 2-VII-1696), o en casa de lo Sr. Joan Sala, notari real sita al costat de las casas de l’Hospital” (APSFG, 6-VI-1763).

Fins a les darreries del segle XVIII aquest carrer no prendria una estructuració constructiva semblant a una via urbana de la població. Tot i això, l’administració local no determinaria d’anomenarlo oficialment carrer de l’Hospital fins al cens d’habitatges del 27 de febrer de 1858.

Carrer Hospital.
Autor desconegut. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

CONFIGURACIÓ URBANÍSTICA

La disposició de l’actual carrer de l’Hospital s’ha de situar al decenni de 1760-70, com a conseqüència directa de la destrucció de les fortificacions medievals guixolenques, realitzada per l’exèrcit francès l’any 1696. Amb anterioritat a aquesta data, la seva situació estava delimitada pel mur o muralla del nord –avui la situaríem, més o menys, pel mig de les illes de cases que delimiten els carrers de la Notaria i el de l’Hospital amb les dues torres de vigia acantonades als dos extrems, anomenades de les Puces (avinguda Juli Garreta-Hospital) i de Sant Joan (carrers de l’Hospital-Sant Joan). Al seu davant i a solpostada, tan sols s’estenien les hortes de conreu de la família Durban. Tot i això, l’edifici de l’hospital nou –l’antic hospital de pobres es plaçava on hi hagué després l’església de Sant Joan- que havia estat construït l’any 1595 fora muralles, per evitar possibles contagis d’epidèmies dins el sector murat, estava situat molt proper al que més tard hom coneixeria per camí del Mall, precisament en el mateix indret on és avui.

Aquest posicionament de l’edifici va condicionar un cert decantament constructiu cap a l’est, tot recolzat entre el camí del Mall i el de la Rutlla, alhora que formà una mena de barrera inconstruïble entre el propi hospital i el sector del monestir. Dos factors provocaren inicialment aquesta situació: primerament l’aprensió de construir vora a l’edifici sanitari, per por de patir qualsevol contagi infecciós. I, en segon lloc, perquè l’espai que sorgí com a producte de l’enderroc de les muralles del sector se’l disputaven, des d’un principi, l’abat del monestir i els representants del comú.

Carrer Hospital, 2013.
Autor: Esteban Abdala Tortajada.

Pels volts de l’any 1760, ambdós poders locals varen decidir d’aixecar un plànol, on cadascuna de les parts va exposar el que creia que eren els seus drets. L’abat volia construir diverses illes de cases en aquest emplaçament, argumentant ser el posseïdor del domini directe del terme municipal. Alhora va defensar la concessió reial que li conferia la potestat útil del lloc, que era el mateix sobre la delimitació dels valls i fossats enderrocats a les darreries del segle XVII. Contraposadament a aquest criteri, els jurats de la vila s’oposaren aferrissadament a perdre una extensió lliure de construccions, no solament per considerar que una tercera part d’aquell camp els corresponia, sinó perquè pensaven que dignificaria i embelliria el poble “además de facilitar la comodidad de los carruajes que circulan provinientes del almacén de la paja junto a l’hospital”.

Finalment hi va haver una repartició acordada: l’abat del monestir va cedir tot aquell espai on s’havien alçat les antigues torres de Sant Joan, fins a la torre vella davant del sorral (actuals placeta de Sant Joan-rambla d’Antoni Vidal), que també entrava en la disputa dels terrenys sobrants. A canvi, però, i com a compensació, va rebre un cens anual del comú, així com el reconeixement per part de la universitat del seu domini directe sobre aquell espai on, poc després, es bastirien tres illes de cases que formarien –estructuralment- els carrers de la Notaria i de l’Hospital.

És precisament al plànol dibuixat sobre la badia i vila guixolenca realitzat pel “Dépot Général de la Marine. Service des Vasseaux du Roi”, gravat per Vicq i publicat vers l’any 1770, quan ja s’identifiquen perfectament aquestes construccions amb els dos vials configurats. Al carrer de l’Hospital, però, per la particular estructuració d’alguns dels seus habitatges, que es plaçaven acantonats a diverses vies urbanes -com ho eren les illes Hospital, Notaria, Sant Joan i Especiers; Hospital, Notaria, Especiers i Joan Goula; o Hospital, Antoni de Capmany- no se li donaria prou importància dins els censos d’estadística municipal. D’aquesta manera, mentre al cens d’habitatges de l’any 1858 se li adjudicaren sis cases, nou anys després, concretament al padró de veïns de 1867, tan sols es comptabilitzaren cinc habitatges.

Carrer Hospital, 2013.
Autor: Esteban Abdala Tortajada.

Inqüestionablement, aquestes noves “manzanas urbanas” varen ésser encabides forçadament dins d’un espai de reduïdes dimensions, si hom les compara amb les que restaven delimitades dins el teixit urbà de la població. No hem d’oblidar que la superfície mitjana en què es distribuïa en aquell temps una illa del nucli antic o del raval de Tueda –concretament entre el carrer de Joan Goula i el Portalet- solia tenir pels voltants dels 1.500 m², i de vegades més, mentre que les que configuraven aquests dos vials no superaven els 250 m². Per tant, no anaven gens mal encaminats els regidors del municipi quan defensaren –sense èxit davant l’abat- aquell indret lliure d’edificacions i com a una continuació de l’actual rambla d’Antoni Vidal.

Quin bonic efecte visual hauria fet avui gaudir d’un passatge ample i folgat que, amb l’inici al Passeig del Mar, entrellacés la rambla, la placeta de Sant Joan amb una eixamplada avinguda de l’Hospital. I, des d’allí, prop a tocar el carrer del Mall, hom veiés l’esplèndida arquitectura de la nostra església parroquial.

Quan l’arquitecte Guitart va redactar el Pla de Reformes i Millores de Sant Feliu (1897), va arribar a la conclusió que el carrer de l’Hospital havia de reestructurar-se per a esdevenir una gran via oberta de comunicació, que havia d’unir la plaça del Monestir i el passeig del Mar, d’una banda i des de la mateixa plaça del Monestir fins a la Rambla d’Antoni Vidal, d’una altra: “Proponemos suprimir una manzana de las calles Hospital y Notaría y sumar el ancho con la otra, con la que nada se pierde y mucho se gana, dando lugar a una vía de 12 metros de amplitud –s’entén sense comptar les voreres que s’ampliaven a quatre metres per banda- suficiente para el servicio que ha de dar”.

Com que l’esmentat planejament fou desautoritzat l’any 1905, aquesta solució urbanística –com tantes d’altres dins d’aquell pla- quedà en l’oblit. Quaranta anys després (1945), hi hagué un seriós intent de portar a terme aquesta millora urbana i, fins i tot, es consignà al pressupost de l’any següent. Aquest Pla de Reforma Interior va quedar aturat en cessar del seu càrrec l’alcalde Gandol. D’aquesta manera, tot el que s’havia pactat prèviament amb els propietaris afectats va quedar en paper mullat, en no considerar pertinent la seva gestió el nou batlle guixolenc.