Dalt les Gavarres (1919)

Va guanyar el premi extraordinari de 100 pessetes de la segona Festa de la Sardana celebrada el 5 de novembre de 1919 a Girona. L’Orquesta Filarmónica de Mandolinistas va fer-ne una versió i la va interpretar, com a mínim, en dues ocasions: el 28 de febrer de 1932 a la Sala Mozart de Barcelona i el 16 de maig de 1936 a Ràdio Barcelona. El director d’aquesta orquestra era Félix de Santos Sebastián, el fill del qual, Félix de Santos Ferran, era pianista a més de mandolinista, i va ser l’únic intèrpret de la versió per a piano d’aquesta sardana en concert. És una de les sardanes que més difusió ha tingut en les audicions i les ballades a plaça. Vegeu també la versió per a piano.

FITXA TÈCNICA

Estructura formal: curts (35 compassos); llargs (75 compassos).

Tonalitat: sol major.

Instrumentació: (Fb, 2 Tib, 2 Ta) – (2 Ctí, 2 Trb, 2 Fsc) – (Cb).

PARTITURES

MANUSCRIT 03 (CEDOC – Fons Juli Garreta)

PARTICEL·LES

MANUSCRIT 01 (AFF)

MANUSCRIT 02 (AMSFG – Fons Josep i Arseni Roig)

ALTRES FONTS MUSICALS

ESBOSSOS

ARXIUS SONORS

PER A SABER-NE MÉS

DOCUMENTACIÓ

Concerts: 27-XII-1925, 10-I-1926, 24-IV-1926, 26-IX-1926, 2-XII-1926, 12-XII-1926, 12-XII-1926, 1-I-1927, 1-I-1928, 26-IV-1928, 8-VII-1928, 18-V-1930, 3-IX-1933, 16-VI-1949.

Enregistraments: Cobla Principal de La Bisbal (Gramófono 1928, Columbia ca. 1940 i ca. 1945, Gramófono-Odeón 1967, Àudio-visuals de Sarrià 2001), Cobla Laietana (Vergara 1962), Cobla Barcelona (Ekipo 1997).

Edicions impreses:

REFERÈNCIES

Arxius: ACF, AFF, AMC (Fons Anella Sardanista Almogàvers), AMSFG (Fons Josep i Arseni Roig), CEDOC (Fons Juli Garreta), CIMP (Fons Federació Sardanista del Rosselló).

Documents: doc. núm. 15.

Premsa: ACA (24-IV-1926:3), CRV (2-X-1926:4, 19-XII-1926:4), LAM (8-XI-1919:3, 9-I-1926: 1, 2-X-1926: 1, 27-XI-1926:1-2), VAN (11-XII-1926: 6).

Sigles utilitzades.

Juli Garreta (1875 – 1925) Catàleg de l’obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi – 2014