Fou el primer fitxatge important d’un jugador foraster fet per l’Ateneu Deportiu, a l’inici de la seva activitat com a club.
Cornellà de Terri 1892 – Sant Feliu de Guíxols 1946
Esportista.
Defensa i capità de l’Ateneu Deportiu de Sant Feliu durant l’època daurada del futbol guixolenc, quan s’aconseguí la Copa Maura l’any 1917, els quatre campionats provincials consecutius durant les temporades 1918-1922, com també el Campionat de Catalunya de Segona Categoria, disputat al camp del FC Barcelona davant l’Atlètic de Sabadell aquell memorable 9 de juliol de 1922.
Fill de Joaquim Canal i Josepa Puigdevall, de Cornellà de Terri, el de Daniel seria el primer fitxatge important d’un jugador foraster que interessés a la directiva de l’Ateneu, just a l’inici de la seva activitat futbolística. Malgrat ésser aleshores el capità de l’equip de futbol del CF Palamós, l’oferta de treball a la cooperativa de l’Ateneu Social de mossèn Sants Boada i Calzada va fer que es decidís a venir definitivament a Sant Feliu. Així doncs, Canal –que aleshores comptava vint-i-dos anys d’edat, posseïa una complexió física atlètica i tenia una bona tècnica de joc– participava ja en el primer equip de l’Ateneu a l’estiu de 1914, al costat de joves valors com Conrad Portas i Burcet, Frederic Charles i Jou, en Corominola (el seu primer capità), Pedrola, Blanch, Ribas o Josep Domingo, cap dels quals no superava llavors els quinze anys d’edat.
Daniel Canal estava domiciliat a la pensió que regentava Marià Palmada i Fors, a l’inici de la carretera de Girona. I, com a anècdota, podem dir que allà coincidiria a mitjan dècada dels anys vint amb el jove electricista de 24 anys, natural de Darnius i futur alcalde de la nostra ciutat, Francesc Campà i Viarnés.
Daniel Canal combinà l’esport local amb la feina de dependent a la cooperativa de l’Ateneu. Més tard, quan va deixar d’ésser jugador actiu de futbol, pels volts de l’any 1924, arbitraria diversos partits, tant oficials com amistosos, amb equips de la nostra població.
Anys després, i en deixar de fer de dependent de la cooperativa Sants Boada, cap a mitjan dècada dels anys trenta, es convertí en xofer d’una empresa de serveis de transports local. Casat més tard amb la guixolenca Àngela Masferrer i Albertí (germana del rajoler i autor teatral local Francesc Masferrer i Albertí), passaria a residir al carrer de Sant Isidre, al barri de Tueda, domicili on naixerien els seus dos fills: Francesc i Victòria.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
