El Corpus Christi se celebra vuit dies després del Pentecostes o Diumenge de la Trinitat, que és una festa movible. Una dita popular afirma que “de tard o de lluny, el Corpus al juny”. Aquesta festa és la celebració de l’Eucaristia traslladada als carrers, coincidint amb l’arribada de l’estiu. El caràcter festiu del Corpus propiciava que, el mateix dia al vespre, sovint es programessin funcions de teatre, espectacles i també sessions de cinema. En els primers temps del cristianisme aquesta festivitat es feia per Dijous Sant, però es va moure perquè no encaixava amb el to de les celebracions de Setmana Santa.

Vista de la placeta de Sant Joan engalanada amb una catifa de flors per al Corpus, 1966.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut).

Catifa de Corpus al carrer de la Rutlla, 1962.
AMSFG. Fons Pere Rigau (Autor: Pere Rigau).

Es diu que aquesta festa va ser establerta pel papa Urbà IV, perquè quan era ardiaca de la catedral de Lieja (Bèlgica) va conèixer la revelació que havia tingut sor Juliana, una monja del monestir de Mont Cornillon, per mitjà de la qual Déu havia demanat una festa solemne per celebrar l’Eucaristia. Aquest Papa també encomanà al mateix Sant Tomàs d’Aquino que composés una missa per a aquesta celebració. Les primeres processons documentades es van fer al segle XIV, instituïdes pel papa Joan XXII. L’any 1931, després de la proclamació de la 2a República, la processó de Corpus se celebrà en l’interior de l’Església parroquial de Sant Feliu de Guíxols. En diversos escrits apareguts a la premsa local de l’època, els autors es lamentaven que en un moment de llibertat i democràcia, se censurés aquesta celebració per mitjà de la seva reclusió a l’interior dels temples. L’any 1933, per exemple, fou una processó molt concorreguda malgrat la prohibició.

Primer Corpus després de la Guerra Civil, processó passant per l’avinguda Juli Garreta (davant del carrer Estret), 1939.
AMSFG. Fons Pere Rigau (Autor: Pere Rigau).

Durant el Franquisme, el Corpus era considerat una de les festes més solemnes de l’any. Segons una coneguda dita castellana, es considerava que era un dels tres dijous més lluïts de l’any: Dijous Sant, Corpus Christi i el dia de l’Ascensió. Durant el Franquisme, la figura del pendonista va tenir molta importància i reconeixement social, i el nom dels escollits sortia a la premsa local.

Escales del carrer de la Penitència amb l’escola Sant Josep a l’esquerra, l’any 2010
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor: Núria Almar).

La festa de Corpus era un gran esdeveniment al qual, per exemple, l’any 1956 van assistir Xavier Cugat i Abbe Lane, l’actriu i cantant que aleshores era la seva esposa. Als anys 60, el Casal Guixolenc i la Germandat de Sant Narcís, ambdues de Barcelona, organitzaren excursions en autocar per presenciar el Corpus de Sant Feliu de Guíxols. L’any 1961 l’Ajuntament organitzà el primer concurs de catifes de flors, el veredicte del qual arribà després de tres hores de deliberació.

Nenes vestides de comunió creuen l’avinguda Juli Garreta durant la processó de Corpus, 1939.
AMSFG. Fons Pere Rigau (Autor: Pere Rigau).

La celebració començava el dimecres anterior cap a les 10 de la nit amb la vetlla extraordinària dels adoradors nocturns, que acabava amb un ofici a les 6 del matí. A les 10 hi havia un ofici solemníssim, durant el qual molts nens i nenes solien fer la primera comunió. A les 5 de la tarda se solia fer l’exposició de Jesús Sagramentat, que era adorat pels alumnes de les diferents escoles. A continuació, la Comunitat i la Secció d’Adoradors solien cantar les vespres de Corpus. Cap a les 6 solia sortir la processó, que centrava l’atenció d’aquella diada.

Nenes vestides de comunió creuen l’avinguda Juli Garreta durant la processó de Corpus, 1939.
AMSFG. Fons Pere Rigau (Autor: Pere Rigau).

Els carrers s’adornaven amb catifes i les cases enramaven les obertures amb garlandes i flors. Les noies al matí anaven al camp a buscar ginesta i roselles per adornar les capelletes i els altars. També es va estendre el costum de penjar robes o domassos ricament treballats a les façanes i balcons.

Cerimònia a l’altar de la rambla del Portalet, durant la processó de Corpus de l’any 1939.
AMSFG. Fons Pere Rigau (Autor: Pere Rigau).

El recorregut de la processó a Sant Feliu de Guíxols era el següent: plaça Monestir, carrer de la Volta, plaça del Mercat, carrer Anselm Clavé, carrer Major, rambla del Portalet, carrer Girona, Joan Maragall –que antigament ja s’anomenava carrer de la Processó-, Rutlla, rambla Vidal, carrer Hospital i plaça Monestir. La processó s’aturava als altars preparats al llarg de l’itinerari, que generalment estaven situats als carrers Clavé, Major, Rutlla i rambla Vidal. Una particularitat de la processó de Corpus de Sant Feliu de Guíxols era la benedicció de l’Ajuntament i del mar, quan el seguici passava per carrers des d’on aquest es podia veure. Aquest costum encara es mantenia als anys 30 segons un article publicat al setmanari La Costa Brava número 7, de 14 de juny de 1930. Segons consta en alguns documents, durant la processó de l’any 1841 es va posar a ploure de manera que la processó es va haver de soplujar a l’Ajuntament, on es va improvisar un altar i es cantà i resà durant mitja hora, fins que es decidí suspendre el seguici i tornar cap a l’Església parroquial.

El pas del Sagrament era celebrat tirant flors (ginesta, romaní, roses, clavells i altres flors aromàtiques). Al principi dels anys 40, les autoritats eclesiàstiques publiquen avisos recomanant com s’han de tirar les flors: “La finalidad de echar flores al paso de la procesión del día del Corpus es honrar a Jesucristo, debiendo en su consecuencia echarse antes del paso del Santísimo Sacramento, no a las personas que forman parte del séquito de la procesión” (Boletín Oficial Eclesiástico número 3 de 1943).

Elaboració de la catifa de flors del carrer major pel Corpus de l’any 1962.
AMSFG. Fons Pere Rigau (Autor: Pere Rigau).

El Corpus era motiu de fer relacions socials i també de dedicar-se a fer safareig. “Ademés, és el dia de la inauguració oficial de l’istiu; les noies s’abillen amb trajos clars, calcen sabata blanca, llueixen escots deliciosos... El jovent pot donar pler als ulls i tot veient la professò o fent-la servir d’escusa, passa revista de l’element femení” Extret d’un article de Silvestre, publicat a <em>L’Avi Muné</em> d’1 de juny  de 1918.

Catifa de flors del carrer de la Rutlla, per Corpus, als anys 60.
AMSFG. Fons família Martí (Autor desconegut).

Segons Joan Amades, en aquesta processó hi havia una curiosa barreja de religió, folklore i convenció social. Es distingien dues parts: una primera part profana i una part religiosa, que inicialment haurien anat alternades però que es van separar al segle XVIII, pel fet que el pas dels elements profans era motiu de gresca i actituds irreverents. Posteriorment, quan la processó va deixar de ser organitzada pels Consells de les ciutats i va ser organitzada per l’Església, la part profana va perdre protagonisme.

Gegants i capgrossos a la plaça del Mercat, als anys 60.
AMSFG. Fons família Martí (Autor desconegut).

Una de les figures més rellevants és la parella de gegants, dels quals en moltes ciutats se’n té notícia des del segle XV. L’origen dels gegants tal vegada s’hagi de buscar en la representació de Goliat, vençut pel rei David, i en sant Cristòfor. Aquests personatges amb el temps haurien perdut el seu significat bíblic. Sembla que al principi del segle XVII, Goliat fou substituït per Carlemany, un personatge admirat pel cristianisme, al qual s’afegí posteriorment una reina. En molts llocs, diverses figures acompanyen els gegants, com l’àguila, el drac, el bou, el lleó, els cavallets o els nans.

Catifa i altar preparats per Corpus per l’Hotel Murlà, a la placeta de Sant Joan, als anys 60.
AMSFG. Fons família Martí (Autor desconegut).

A Sant Feliu de Guíxols, la processó només era formada pels elements religiosos. L’any 1954 es va fer una campanya per comprar una parella de gegants per subscripció popular, ja que es considerava que aquests eren un element essencial durant la celebració del Corpus i, a Sant Feliu, no n’hi havia. Tan sols es tenia notícia que durant la processó de l’any 1882 havien desfilat uns gegants, però no se n’havia sabut res més. La primera desfilada va ser el 16 de juny del mateix any, des de llavors han sortit cada any per Corpus i per la Festa Major. Actualment la sortida es fa només per la Festa Major, ja que el Corpus no se celebra.

Catifa i altar preparats per Corpus per l’Hotel Murlà, a la placeta de Sant Joan, als anys 60.
AMSFG. Fons família Martí (Autor desconegut).

El setmanari L’Avi Muné de 18 de juny de 1927 va publicar –signat amb el pseudònim de Hamlet- un article amb una descripció del seguici de la processó de Corpus de Sant Feliu de Guíxols que els va valer la suspensió de la publicació durant un mes, ja que les autoritats governatives van considerar que era poc respectuós.

“Passa la guàrdia muntada damunt dels cavalls tibats, l’espasa desembeinada, la pitrera virolada i els cossos encarcarats. Segueix el vera de plata i els escolanets vermells, petita col·legiata que perfuma amb la safata de roses i de clavells.

Amb pell de xai i samarra, passa un petit Sant Joan que és més ros que un pa de barra. Ni que portés simitarra, estaria més pimpant!

Ara els nois de les escoles segueixen amb sos penons: amb els caps com escaroles; amb llaços, flors i violes, i que n’estan de bufons!

Passa la gent més granada: el carnisser, el botiguer..., l’aixa encesa (o apagada), l’americana cordada i ben estret el jaqué. Els jovencells que la brillen tots són a la processó. En tal dia s’encotillen, es perfumen i maquillen, com un àngel bufador... Ja passen les confraries: són senyors calbs i prudents, que no surten tots els dies. Són les seves alegries eixes festes resplendents!

Fins hi va el senyor Quimet, el marit de donya Eulària: un vellet molt polidet (fa préstecs al vint-i-set, com a tarifa ordinària).

Tenim l’orquestra davant i l’escamot de cantaires. Sembla que no plauen tant. Com que no es van renovant, aquest any no han estat gaires. Passa la custòdia al fi, sota el tàlem, resplendent; i s’agenolla la gent mentre canten en llatí els clergues del Sagrament. De gala, l’autoritat, mudada de cap a peus, clou el seguiment sagrat. Llueixen al pit les creus amb tota força i esclat...

I com no falten enlloc, i menys en aquest bell dia, clou la festa un gros stock (més que un foc no en cremaria!), de rates de sagristia!!”

Escolà duent la vera creu durant la processó de Corpus de l’any 1962 a la plaça del Monestir.
AMSFG. Fons Pere Rigau (Autor: Pere Rigau).

L’any 1930, Mn. Àngel Dalmau va reintegrar a la processó quatre banderes molt antigues que feia molts anys que no sortien per la ciutat i que van tancar la processó. En la premsa local d’aquell any trobem la seva descripció: "són de damasc florejat i la principal porta brodat en el seu centre, uns àngels de regular dimensió que sostenen una Custòdia ornamentada amb rams i espigues. Li fa de plana un escut de la ciutat i porta la data, també brodada, de 1972".

Ballada de sardanes al carrer Nou del Garrofer per la Vuitada de Corpus, principis dels anys 60.
AMSFG. Fons Teresa Serra (Autor: desconegut).

A Sant Feliu de Guíxols, com en alguns altres llocs, també se celebrava la Vuitada de Corpus, que era durant els vuit dies després del dijous de Corpus. La Vuitada consistia en les celebracions que organitzaven els diferents barris de Sant Feliu de Guíxols de manera consecutiva. Cada barri engalanava els carrers i rivalitzava amb els altres per aconseguir una major espectacularitat. Al matí es feia un ofici a l’Església parroquial i, cada dia, hi havia ballades de sardanes. Al final de la Vuitada es feia una processó que, segons el guixolenc Lluís Palahí, era coneguda com la processó petita, en contraposició a la grossa.

“Com a vermut de la temporada encetada tot just, ara com ara, ens anem animant amb les festes de barri de la vuitada de Corpus, amb sardanes a tot drap i amb els carrers engarlandats de verd, de gallardets, cadeneta i papers virolats.” (L’Avi Muné, de 9 de juny de 1928).

Catifa de flors a la rambla del Portalet, davant de l’Hotel les Noies, l’any 1962.
AMSFG. Fons família Martí (Autor desconegut).

Durant les festes de barri, també hi havia passades com les de Carnaval, hi havia dos col·lectors per barri (1 solter i 1 casat) que, acompanyats per una orquestra, aplegaven la gent en una cercavila que es dirigia als actes religiosos i, al vespre, a les ballades de sardanes. Fins l’any 1868, aquests col·lectors eren nomenats per l’Ajuntament.

Per la Vuitada de Corpus de l’any 1597, durant l’ofici que corresponia a la celebració dels Jurats, es produí un incident que va mostrar la rivalitat entre la Municipalitat i el Monestir. El Municipi havia encarregat el sermó a un frare agustí, comunitat enfrontada amb els benedictins. Quan el frare anà a preparar-se a la sagristia, va trobar un frare benedictí disposat també a fer el sermó. Es dirigiren tots dos a la trona però, per no fer un espectacle, el frare agustí reculà i es dirigí cap a les autoritats per explicar-los què passava. En saber-ho, les autoritats civils s’aixecaren i acabaren la missa a l’església de Sant Joan.

Catifa de flors de Corpus a la placeta de Sant Joan, 1962.
AMSFG. Fons família Martí (Autor desconegut).

La processó de Corpus, que tenia gran tradició a Sant Feliu de Guíxols, es va realitzar fins cap al 1975. Als anys 60 els Col·legis Episcopals ja optaven per actes religiosos austers i amb espiritualitat. Des de l’any 1977 el Corpus va esdevenir un dia laboral. En alguns llocs han mantingut la tradició de la confecció de catifes, com per exemple la Festa de les Enramades d’Arbúcies, on la processó s’ha substituït per una cercavila amb gegants, capgrossos i una cobla que fa la passada per trepitjar les catifes. Als anys 90, a Sant Feliu de Guíxols, hi hagué diversos intents de recuperar la tradició de les catifes de flors.

Font: Tex elaborat per M. Àngels Suquet, Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - 2012.