La Diada de Sant Jordi, dedicada al patró de Catalunya, és una celebració molt popular que té lloc al carrer, en plena primavera. Tot i que es tracta d’un dia laborable, la gent es passeja entre parades de roses i de llibres per escollir el regal que farà a la seva parella, ja que és costum que les parelles s’intercanviïn com a regal un llibre i una rosa vermella amb una espiga. Arreu d’Europa, aquest sant –d’origen capadoci- és venerat com a protector del blat i de les gramínies en general. De fet, aquest antropònim prové de la paraula grega georgos, que significa pagès o agricultor. La seva veneració es va generalitzar a Occident a l’època medieval arran de les croades i també per  la creença que aquest sant intercedia en les batalles, ajudant els cavallers cristians.  També el tenien com a patró els antics oficis de fabricació d’armes: cuirassers, manoplers, rimallers, ballesters, arquers, pavessers, espasers, llancers, etc.

Representació de Sant Jordi matant el drac.
AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Autor desconegut).

La figura de Sant Jordi es coneix principalment a partir dela Llegendaàuria escrita al segle XIII per Jacopo da Varazze, conegut també com a Santiago dela Voràgine, hagiògraf i bisbe de Gènova. Sant Jordi va ser un oficial d’alt rang de l’exèrcit romà nascut a la Capadòcia (Turquia), fill d’una família benestant. Tot i que hi ha discrepàncies entre les diferents versions, sembla que es va convertir al cristianisme i que no va voler participar en la persecució dels cristians que va promoure l’emperador Dioclecià l’any 303. Va renunciar a l’exèrcit romà, va repartir els seus béns i va fer de predicador. Va ser cruelment martiritzat fins a la mort, també s’explica que la mateixa esposa de l’emperador, Alexandra, es va convertir al cristianisme en veure l’exemple de Jordi.

Sembla que la primera notícia de la veneració d’aquest sant a Catalunya és de l’any 1032, quan l’abat Oliva li va consagrar un altar al monestir de Santa Maria de Ripoll. Segons Joan Amades, el rei En Pere i d’Aragó va anomenar-lo patró de la cavalleria i la noblesa catalana, després de guanyar la batalla d’Alcoraç contra l’exèrcit musulmà d’Almoçaben l’any 1094 gràcies a la protecció d’aquest sant. Al segle XIII van néixer ordes de cavalleria com la de Sant Jordi d’Alfama, fundada el 1201 per Pere i el Catòlic.

A València la festa de Sant Jordi se celebrava ja el 1343 i, a Mallorca, des del1407. A Catalunya, l’any 1378, el Consell de Cent va declarar festiu el dia de Sant Jordi amb motiu de l’adquisició d’una relíquia del sant. L’any 1459, en sessió a la catedral de Barcelona, les Corts Catalanes van decretar festa el dia de Sant Jordi a instància dela Generalitat. No obstant, sembla que inicialment la celebració no era un esdeveniment popular.

La Generalitat solia celebrar una missa solemne a la capella del Palau del General, que anteriorment havien oficiat els frares dominics del convent de Santa Caterina, fins que van ser excomunicats l’any 1447. La capella estava guarnida amb un tapís que representava la llegenda de la gesta del sant, que havia salvat la princesa de Montblanc de morir devorada per un drac. En aquesta mateixa època també era tradicional organitzar torneigs al passeig del Born, en què es regalaven roses i altres flors a les dames.  Pels carrers i places, circulaven grups de músics per fer ambient de festa. El 1667 el papa Climent IX va aprovar que aquesta diada fos un dia festiu.

Vista de la rambla Vidal per Sant Jordi, 1998.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut).

En el segle XVIII, amb la supressió de la Generalitat de Catalunya pel Decret de Nova Planta, aquesta festa va deixar de ser restringida a les classes benestants i el poble va poder accedir a la capella. També es va començar a fer la fira de roses al carrer del Bisbe, a la plaça de Sant Jaume i al pati del Palau de la Generalitat.  Aquest mercat de flors era anomenat la fira dels enamorats, ja que era costum que les parelles de promesos i les que feia poc que eren casades hi anessin a comprar un ram de roses. Antigament, en diferents localitats de Catalunya, també s’havien fet representacions sobre la vida i les gestes del sant, a banda de processons i aplecs.

Al final del segle XIX , en el context del Romanticisme, la festa de Sant Jordi es convertirà en una festa d’exaltació nacional. Durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) aquesta festivitat va ser prohibida. A la premsa local de Sant Feliu de Guíxols no hi ha notícia que s’organitzessin actes amb motiu d’aquesta diada, tan sols a l’Avi Muné de 28 d’abril de 1923 es fa una breu crònica on es comenta que, per Sant Jordi, va onejar la bandera catalana a l’Ajuntament però no a l’Associació Catalana Autonomista, com s’esperava. A banda, als setmanaris també es publicaven poemes relacionats amb el cavaller i les flors.

Vista de la rambla Vidal per Sant Jordi, als anys 90.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor: Xavier Colomer-Ribot).

La celebració del dia del llibre va començar l’any 1926, segons la proposta que va fer Vicent Clavel Andrés, escriptor i editor valencià resident a Barcelona, ala Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. La seva proposta era per al dia 7 d’octubre, data del naixement de l’escriptor Miguel de Cervantes. El 6 de febrer del mateix any, el Govern espanyol ho va acceptar i, Alfons XIII va instituir per reial decret la Fiesta del Libro Español.

L’any 1930, es va canviar la data pel 23 d’abril, dia en què va morir Miguel de Cervantes. L’any 1931, el dia 14 d’abril, es va produir la proclamació de la segona República i, el 2 d’agost, la votació de l’Estatut de Catalunya. En aquestes circumstàncies, la celebració de Sant Jordi va adquirir molt de relleu. El mateix any 1931, l’Avi Muné dóna notícia que el 23 d’abril a Sant Feliu de Guíxols: “totes les embarcacions de la platja tornaren a hissar banderes republicanes espanyoles i catalanes”. Amb motiu de la festa de Sant Jordi, l’any 1932, l’entitat Palestra –amb seu a Barcelona- feia una crida general perquè tothom enviés al president dela Generalitatuna tarja que havien editat per sol·licitar que l’Estatut de Catalunya, que havia estat presentat a les Corts espanyoles, fos aprovat íntegrament tal com havia estat votat pel poble català.

A principi dels anys 30, per Sant Jordi, l’Ajuntament repartia llibres als alumnes de les escoles municipals. Per la seva banda, la llibreria d’Octavi Viader i la casa Pascal, feien importants descomptes en la compra de llibres. L’any1933, a la Costa Brava, un breu és lamentava que no es fes cap acte cultural per la diada: “Voleu dir que no s’ha de fer res més? Tan poca és la cultura nostrada?”.

L’any 1934 la diada de Sant Jordi havia estat declarada festa oficial, per la qual cosa, hi ha notícia que les oficines de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols van romandre tancades; la llibreria d’Octavi Viader va vendre llibres en una parada a la rambla Vidal. No obstant, el 23 d’abril d’aquell any va estar marcat pels incidents que van patir els membres de la Federació de Joves Cristians que s’havien reunit a Barcelona per celebrar un congrés on s’aplegaren més de 10.000 joves d’arreu de Catalunya. A la sortida de l’Olímpia van ser agredits amb crits de “abajo el fascismo”. L’any següent, les seccions Femenina i de Joventut de la Lliga Catalana de Sant Feliu de Guíxols havien preparat actes commemoratius per a la celebració de la festa, malgrat tot, la pluja va aigualir la jornada i els descomptes en la venda de llibres es van prorrogar al llarg de tota la setmana.

Després de la Guerra Civil, a Sant Feliu de Guíxols, no va ser fins l’any 1951 que es va celebrar el Primer Certamen Literari, convocat pel Instituto de Estudios Guixolenses amb motiu de la Fiesta del Libro. El setmanari Àncora va publicar el discurs de cloenda que va fer Enric Descayre, president d’aquesta entitat.

L’any següent es van presentar al concurs més de 70 obres entre narració, poesia i treballs de recerca. Margarida Wirsing, davant les autoritats, va llegir el veredicte del jurat. Els treballs premiats es publicaren l’any següent amb el títol de Poemes i van posar-se a la venda el 23 d’abril al preu de 15 pessetes. El lliurament de premis solia tenir lloc al Restaurant Bahia i l’acte finalitzava amb la lectura de les obres premiades. En aquest certamen hi van participar autors d’arreu d’Espanya, alguns dels quals –tal com comenta Josep Vallverdú en un article publicat a Àncora el 29 de desembre del 1960- posteriorment van rebre altres reconeixements i distincions.

Lliurament de premis per Sant Jordi a la Biblioteca de la Caixa, 1979.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor desconegut).

L’any 1958, ja no hi ha notícia del certamen, però Àncora anuncia que l’alcalde i el delegat de Cultura repartiran lots de llibres a les escoles públiques i privades, al Liceu Abat Sunyer i a les biblioteques del Nou Casino La Constància, la Caixa i el Centre Excursionista Montclar. La Biblioteca de la Caixa (que era al carrer Major i havia estat inaugurada l’any 1957), per Sant Jordi, va començar a concedir premis als lectors més fidels i de millor comportament. Els premis consistien en 10 llibretes d’estalvi amb una consignació de 25 pessetes. Aquest acte se solia completar amb l’organització d’una xerrada al vespre.

Lliurament de premis de la Mostra Literària de Sant Jordi a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, 23 d’abril de 1986.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Procedència: El Punt/Autor: Enric Estarlí).

Exposició dels treballs escolars elaborats amb motiu de la Mostra Literària de Sant Jordi, realitzada pels Tallers d’Història l’any 2011.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor: Rosa M. Rourich).

Durant la dictadura, la celebració del 23 d’abril es va centrar en el Día del Libro i no va ser fins la democràcia que aquesta jornada no va recuperar el caire reivindicatiu que havia tingut antigament. L’any 1986 la Biblioteca Pública de Sant Feliu de Guíxols va començar a convocar la Mostra Literària de Sant Jordi, en col·laboració amb els Tallers d’Història, organitzats per l’Arxiu Municipal i el Museu d’Història. Des d’aleshores, cada any tots els alumnes dels centres educatius de la ciutat treballen a les aules un episodi o un aspecte de la història de Sant Feliu de Guíxols, i elaboren redaccions i dibuixos per concursar a la mostra. Els premis es donen el mateix dia de Sant Jordi i, a part, tradicionalment, també s’ha organitzat una exposició dels treballs realitzats. L’any 1995 la UNESCO va instituir aquest dia com a Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor.

Font: Tex elaborat per M. Àngels Suquet, Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - 2012.
Webs consultades:
www.elangeldelaweb.com
www.carrutxa.cat