Fundà la cooperativa l’Esperança Gironina i fou secretari general de la CNT i delegat de la Conselleria de Proveïments a Girona.
Sant Feliu de Guíxols 1894 – Valbonne, Gard, França 1981
Sindicalista.
Secretari general de la CNT a Girona. Fill de Felip Bussot i Sais, un petit industrial taper de la població amb obrador al carrer de Gorgoll, i de Dolors Rourich i Sala, germana del també industrial taper, administrador de consums i actiu esperantista Vicenç Rourich i Sala, va haver de compartir conjuntament amb el seu germà Lluís l’estudi elemental –per descomptat, laic– amb l’ineludible feineig al taller del seu pare. Malgrat aquesta situació, de jove va treballar com a mecànic ajustador als tallers de can Castelló, propietat de Ricard Castelló i Badia, fins que l’any 1912 es traslladà a Barcelona, on formà part del personal dels tallers navals Vulcano. Allí es consolidaria com un element juvenil de l’anarcosindicalisme cenetista del ram de la metal·lúrgia, alhora que va patir en pròpia pell l’intent d’assassinat per part de dos membres dels Sindicats Lliures, a sou de la patronal.
De retorn a Sant Feliu (1920) va organitzar immediatament una agrupació social amb els treballadors dels tallers Castelló, un fet que li va valer l’acomiadament immediat i la impossibilitat de trobar feina a la població. Domiciliat poc després a Palafrugell, s’esposà amb Empar Ferrer i Plaja, natural de Sant Sadurní de l’Heura però resident a Sant Feliu. L’any 1921, i mentre treballava a l’empresa ferroviària M.Z.A. (Madrid-Zaragoza-Alicante) a Girona (actual RENFE), va fundar el Sindicat de Ferroviàries de Girona i, deu anys després, creà la cooperativa de consum l’Esperança Gironina (1931) que tindria un total de 224 associats.
Bussot seria nomenat el 1931 president de la Federació Provincial de Cooperatives de Girona i, poc després, membre del Comitè Regional de Cooperatives de Catalunya, com també vocal de la Federació de Cooperatives d’Espanya, a Madrid. L’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola, se’l designà secretari general de la CNT a Girona i delegat de la Conselleria de Proveïments de la Junta Regional de la Segona Regió, alhora que, com a regidor municipal a l’Ajuntament gironí (1937 – gener de 1939), presidiria la minoria consistorial de la CNT.
A les acaballes de la guerra, passà amb la seva família a França, on fou internat a diversos camps de concentració (Argelers, Sant Cebrià, Bram, etc.). Enviat més tard a un batalló de treballadors a la Bretanya, prop de Saint-Malo, i poc després al fort de Saint-Pierre, a Brest, anà a parar a un camp de presoners alemany a l’illa de Guernesey, al Canal de la Mànega. Evadit pocs dies abans del desembarcament dels aliats a Normandia, s’uní a la Resistència francesa fins el final de la guerra.
L’any 1945, Dimes Bussot, que treballava a la SNCF (Société National de Chemins de Fer) a Perpinyà, va formar part del Grup Antifeixista dels Republicans Espanyols a França. Més endavant, l’Administració de París el pensionaria en reconeixement a la seva pertinença a la Resistència, en pro de la França lliure.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
