Dues cartes manuscrites, una dirigida per Garreta a Pau Casals i dipositada a l’Arxiu Nacional de Catalunya, i l’altra escrita per Casals a Garreta en resposta a l’anterior i transcrita per Josep Grahit. Aquesta darrera va ser venuda en una subhasta a la casa Balclis de Barcelona, el 26 de maig de 2011. Ambdues se situen en l’inici de la relació entre els dos músics, que s’havien conegut personalment aquell mateix estiu de 1912. A banda de les sardanes, de les quals no podem saber els títols, hi apareix Romança, una obra que segurament és la mateixa que va estrenar-se el 1932 en la seva versió per a violoncel i piano. El fet que prèviament s’hagués interpretat la versió per a violí i piano podria fer creure que aquesta combinació era la primera, i que la versió per a violoncel era una transcripció. En aquesta carta es desmenteix, i se situa la versió per a violoncel en el mateix any en què hi ha la primera notícia de la versió per a violí. El que queda per aclarir és per què no va oferir-se públicament l’estrena de la versió per a violoncel fins després de la mort de Garreta. En la seva resposta, Pau Casals encoratja Garreta a escriure sardanes per tal de convertir-les en un model de música «universal», talment com Chopin va fer amb les masurques o Haydn amb els quartets.

S. Feliu de Guixols

19-9-1912

D. Pau Casals

Molt Senyor meu, Suposo tindra ja en son poder un plech certificat contenint 7 Sardanas junt ab la romança per a Cello y Piano de que vaig parlarli. Li agrahire moltissim me digui ab tota franquesa que opina de dita romança com tambe de las Sardanas.

Molts recorts de l’amich Vidal y de ma part saludi als simpatich [sic] artistas Meur Towey y Korszowski, a la seva esposa y voste mani al seu bon amich y grat admirador

Juli Garreta

Platja de Sant Salvador, 20 de setembre de 1912.

Estimat Garreta: las sardanas y la Romança han arribat y no cal dir amb quin interés las he llegidas.

L’Horszouski ha tocat tantas vegadas cada una de las sardanas Primavera, Griselda, La Rosella, y total que ja comença a saberlas de cor pera donarlas a conèixer.

Lo que no puc dir com jo voldria es tot lo que la seva bellesa me fa sentir. La forma de la més hermosa de les dances li convé a vostè pera expressarse com Chopin ha fet amb ses masurkas qu’ara eixa forma sa llengua espiritual. M’en guardaré de dirli no faixi res més qu’això, perqué fora de la Romança no conec res de vostè de caràcter simfònic, dramàtic o música de càmera, però ci li diré no deixi la Sardana. Amb ella per ser la seva llengua podra dir tot lo que tingui per dir, y vostè ja sab lo molt que té per dir. Pensi que amb el temps la Sardana pot ser gracias a vostè una forma musical reconeguda universalment com ho es avui la simfonía al cuarteto de corda que’l geni de Haydn ens ha donat.

‘M donaria un gran goig si’s publican altras sardanas de enviarmelas aquí o a la meva casa á París. La Pedregada y Llicorella estan editadas?

Ara he fet tocar la Romança per lo meu deixeble‘n Rabentós amb l’Horszouski. No es tan perfecta però s’hi pot veure lo qu’hi ha dintre i aquesta idea es realment hermosa [aquí copia 4 compassos de la Romança].

En fi, escrigui!!!!

Son devot amic.

Juli Garreta (1875 – 1925) Catàleg de l’obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi – 2014