La seva constància, dinamisme i visió comercial van fer possible, amb l’ajut de Salvador Janer, la construcció del port.
Sant Feliu de Guíxols 1866 – Barcelona, abans de 1929
Alcalde i promotor de la construcció del port de Sant Feliu.
Comerciant surer de la població, fill de Joan Carbonell i Sirés –originari de Canet de Mar i establert a Sant Feliu pels volts de mitjan segle XIX– i de la guixolenca Rosa Bosch i Cañellas, l’Eduard es va obrir camí en la indústria surotapera local com a importador i exportador de suro en general. A començament del segle XX, Carbonell va ser nomenat alcalde, càrrec que ocuparia entre els mesos d’abril de 1901 i juny de 1902. Fou durant aquest període de temps quan Eduard Carbonell, conjuntament amb l’aleshores regidor Salvador Janer i Quintà :, promouria la construcció del port comercial de Sant Feliu, una important empresa comparable –per les seves dimensions i expectatives ciutadanes– a la posada en funcionament de la companyia del tren l’any 1892.
La seva constància, dinamisme i visió comercial van fer possible que, després de diverses estades a Madrid, on s’entrevistà amb representats del Ministeri d’Obres Publiques i polítics en general, s’aprovessin les obres del port el 13 de juny de 1902. Per aquest motiu, ambdós polítics locals serien rebuts a Sant Feliu com veritables herois de la població.
Malauradament, la delicada salut de Carbonell l’obligà a deixar l’alcaldia en mans del seu amic i coreligionari Janer. Malgrat això, però, continuà com a regidor municipal, i encara va formar part de comissions reduïdes, d’acord amb les seves possibilitats físiques. Hom suposa que anys després de col·locar-se la primera pedra al moll (1904), Eduard Carbonell, que estava domiciliat fins aleshores al carrer de Sant Domènec, abandonà la nostra ciutat (entre 1915, darrera notícia que se’n té, i l’any 1924, quan ja no surt al padró de veïns).
Sabem, però, que es va traslladar amb la seva esposa Dolors Fanol i Lloveras a Barcelona, on residien els seus fills Agustí i Eduard, amb qui va viure fins a la seva defunció. El primer fou un notable violinista de l’orquestra del Liceu, que més tard es domicilià a la ciutat de Lleida; i el segon, agent comercial col·legiat de la Ciutat Comtal.