“Una llegenda conta que l’any 1456 el vaixell on viatjava un pelegrí de Terra Santa va patir una tempesta esfereïdora. Pensant-se que allò era la fi del món, el pelegrí va fer prometença de què si se’n sortia faria donació a la ciutat d’una part del sudari de Jesucrist que guardava en un sarró. En veure que minvava el temporal i que l’home podia arribar a port, a enfilar-se fins a Sant Elm on va lliurar-hi el llenç sagrat com a exvot. El Sant Sudari va patir diversos trasllats, i hom no sap exactament si es troba a l’església de Sant Feliu, als Àngels o custodiat per algun veí del rodal.”

Vista de l’ermita de Sant Elm cap al 1960.
AMSFG. Col·lecció Pere Rius i Calvet (Meli).

Font: Martí, Paulí. “Llegendes de la Vall d’Aro i Sant Feliu de Guíxols” a Revista del Baix Empordà, número 35 (desembre 2011 – març 2010), p. 47-50.