“El pi de la Milana és situat als llocs més abruptes del massís de l’Ardenya, a sota del turó Gros i prop de les ruïnes de la Divina Pastora, a tres-cents metres sobre el nivell de mar. No és un arbre espectacular, si bé destaca per trobar-se enmig d’afloraments granítics entre penya-segats, en una talaia que domina una bella panoràmica entre Sant Feliu i Tossa. Té una alçada de dotze metres, és un punt de referència per a la gent de mar i el seu nom respon a què degué albergar un niu de milana, una au força escassa per aquells verals, avui ja inexistent.

A la carretera entre Sant Feliu i Tossa de Mar hi ha el puig Boer, sota del qual es troba el pi de la Figuera. Es calcula que voreja els tres-cents anys i compta amb una capçada impressionant de 23 metres de diàmetre i un perímetre del tronc de més de tres metres i mig. És un autèntic colós amb nombroses i robustes ramificacions, que en els seus bons temps havia donat fins a quinze saques de pinyes. Antigament, quan el paratge era ple de vinyes i camps, es distingia com a una gran taca verda des del mar, per això apareix a les guies nàutiques, com a senyal del perfil costaner.”

Vista del mas Romaguer o Divina Pastora, al principi del segle XX.
AMSFG. Col·lecció Santiago Güitó (Autor desconegut).

Font: Martí, Paulí. “Llegendes de la Vall d’Aro i Sant Feliu de Guíxols” a Revista del Baix Empordà, número 35 (desembre 2011 – març 2010), p. 47-50.