Ester Xargay
ESTER XARGAY (Sant Feliu de Guíxols, 1960). Escriptora i videoartista, combina aquestes dues pràctiques amb recitals, videorecitals, exposicions i concerts en què col·labora amb músics i artistes. Ha publicat els llibres de poemes “I n f i n i t i u s” (en procés d’edició), “Eixida al sostre” , “Aürt”, “Salflorvatge”, “Trenca-sons”, “Darrere les tanques”, les plaquettes “Els àngels soterrats”, “Les flaires del galliner”, “Volts en el temps”, “Ainalar” i “Éssera ponent”. I, coescrits amb Carles Hac Mor, els llibres “Un pedrís de mil estones”, “Epítom infranu o no”, “Tirant lo Blanc la”, “Amor lliure, ús i abús”, “Zooflèxia” i “Fissura”. Ha traduït, amb Carles Hac Mor, Adrian, Todorov, Pascal i Queneau, entre altres. Ha col·laborat al diari Avui i en revistes d’art i de literatura. Ha realitzat, amb Carles Hac Mor, el DVD-ROM “Sextina al microscopi”, i, amb Adolf Alcañiz, Carles Hac Mor i Barbara Held, el CD-Rom “Paraparèmies…” (Premi de creació audiovisual de Navarra, 1999), i, a BTV (Barcelona Televisió), videopoemes i documentals (1998-2004), un dels quals va rebre el Premi Espais a la Crítica d’art. Té cura de “Barcelona poesia”, juntament amb David Castillo (2005-2010), i de “Poesia als parcs” cicle de poesia als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, juntament amb Carles Hac Mor (2007-2014).
És en el vessant més experimental de la poesia on trobo la llavor que em motiva per escriure. És la recerca, amb el llenguatge com a eina i com a obra, sense més finalitat que el desig, l’obssesió, l’enginy, el neguit, el goig o l’angoixa, que amb el llenguatge ens llença al buit d’un jo negat reiterativament. Això permet de concebre una literatura no ja com a imitació de la realitat –la que té la ideologia de la representació com a rèmora-, sinó com a creació d’una realitat textual bastida de mots ja allibertats de les convencions del sentit. En aquesta mena de poesia, el dir hi és purament lingüistic i lautreamonianament textual.
Treballs recents
VERBALITZAR
Els verbs catalans conjugats en gerundi, bo i verbalitzant gerundi en infinitiu, van gerundint en present, i havent gerundit en passat, tot marcant el paquet a l’esquerra del verb, en una frase constrenyida, van carregant la informació al temps real de la conjugació, bo i fent tard en totes les formes del futur, que no gerundirà pas.
BATECS
Ritmes que neguen el cor
cor que es nega als ritmes
himnes que bateguen a mort
negació on moren els himnes
mort que confirma que el cor
és l’òrgan del nihilisme.
QUI EN TANKA L’ARTEMAGA TANCA
Joc clos de Carles
glop amarg en corrandes
bells tasts en boca
d’essències nipones
foc en llengua de Riba
DE QUI LA ORTIGA DINS L’ESTANÇA TANCA
Salvatge cor de tija brava
verd al bucòlic vers que arria el camí
entre les cames coïssor dard d’ortiga
afalac pelut d’ànima pagana arma amb plomí
que sana sense ser esclava
de les rimes de Riba
pels corrents de la riba rima
amb l’abrivat que s’hi abraça
teràpia salvatge d’estímul sibil.lí
l’alè aturat cull sense picor l’ortiga
com amor d’amiga més íntima
coïtja amada en estança amb verí
PARTÍCULES ACCELERADES (fragment)
Un cop més els cercles blaus s’estrenyen sobre la carronya d’harmònics en desacord amb l’olfacte. Tot esdevé pesta, festa de flaires, tuf de cossos eteris que suren en l’aire que respires, fins que se’t claven a la pituitària, on s’incrusten fins a llur desintegració. Agonia ensumada a cops de drings putrefactes que penetren tots dos emisferis cerebrals, a les vores laterals, entre els lòbuls temporal i occipital. Això dibuixa una geografia cranial que recorre les circumferències que envolten el punt lesionat.(…)
VERBALITZAR
Els verbs catalans conjugats en gerundi, bo i verbalitzant gerundi en infinitiu, van gerundint en present, i havent gerundit en passat, tot marcant el paquet a l’esquerra del verb, en una frase constrenyida, van carregant la informació al temps real de la conjugació, bo i fent tard en totes les formes del futur, que no gerundirà pas.
BATECS
Ritmes que neguen el cor
cor que es nega als ritmes
himnes que bateguen a mort
negació on moren els himnes
mort que confirma que el cor
és l’òrgan del nihilisme.
QUI EN TANKA L’ARTEMAGA TANCA
Joc clos de Carles
glop amarg en corrandes
bells tasts en boca
d’essències nipones
foc en llengua de Riba
DE QUI LA ORTIGA DINS L’ESTANÇA TANCA
Salvatge cor de tija brava
verd al bucòlic vers que arria el camí
entre les cames coïssor dard d’ortiga
afalac pelut d’ànima pagana arma amb plomí
que sana sense ser esclava
de les rimes de Riba
pels corrents de la riba rima
amb l’abrivat que s’hi abraça
teràpia salvatge d’estímul sibil.lí
l’alè aturat cull sense picor l’ortiga
com amor d’amiga més íntima
coïtja amada en estança amb verí
PARTÍCULES ACCELERADES (fragment)
Un cop més els cercles blaus s’estrenyen sobre la carronya d’harmònics en desacord amb l’olfacte. Tot esdevé pesta, festa de flaires, tuf de cossos eteris que suren en l’aire que respires, fins que se’t claven a la pituitària, on s’incrusten fins a llur desintegració. Agonia ensumada a cops de drings putrefactes que penetren tots dos emisferis cerebrals, a les vores laterals, entre els lòbuls temporal i occipital. Això dibuixa una geografia cranial que recorre les circumferències que envolten el punt lesionat.(…)