Felip Calvet Costa

Fill del matrimoni format per Jaume Calvet i Homs, natural de Caldes de Malavella, i d’Irene Costa i Pons, de Darnius, establerts a Sant Feliu l’any 1906, que més tard regentarien la Fonda de Sant Elm del carrer Maragall, en Felip esdevindria en la seva adolescència un excel·lent estudiant i actiu catalanista, particularitats que el portaren ben aviat a presidir la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) a Sant Feliu, com també la delegació de l’organització a Girona. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) seria mobilitzat i enviat al front, on va fer de portalliteres a primera línia, fins que fou ferit a la batalla de l’Ebre, concretament a la serra de Pàndols. Exiliat a França a començament del 1939, va ser internat als camps de concentració de Prats de Molló i d’Argelers, d’on pogué fugir més tard.

A la ciutat de Montpeller es va poder acollir a la Residència d’intel·lectuals catalans de la Fundació Ramon Llull que tenia per objectiu salvaguardar la cultura catalana i organitzar, d’aquesta manera, els serveis assistencials entre els refugiats republicans. Allà va poder fer els estudis superiors universitaris (llicenciatura de Lletres), i conegué i es relacionà amb personalitats de gran prestigi de la cultura i la política catalana. Malgrat això, la manca de recursos econòmics que patia el va fer decidir d’acceptar l’oferta del president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, el també guixolenc Josep Irla i Bosch, que regentava un negoci de venda de taps de suro, per tal que representés els seus productes manufacturats. Fou a partir d’aquest moment que va néixer una col·laboració estreta entre Josep Irla, Felip Calvet i la Generalitat a l’exili.

L’any 1946, Calvet es va casar amb Teresa Rovira, filla d’Antoni Rovira i Virgili (aleshores president del Parlament català a l’exili), i també en aquesta època s’introduïa en el món del xampany com a tècnic qualificat; tot això, sense deixar de banda el negoci del suro i els afers polítics que concernien el president Irla. A més a més, després de la seva dimissió com a president de la Generalitat de Catalunya per motius de salut, i quan ja havia recaigut la presidència en Josep Tarradellas, Felip Calvet continuà mostrant fidelitat política cap al seu màxim representant i la institució que representava. La seva vida pública fou un exemple de continuada lleialtat envers Catalunya i el seu govern democràtic; una vida plena d’ideals i solidaritat contrastada.

L’any 1946, Calvet es va casar amb Teresa Rovira, filla d’Antoni Rovira i Virgili (aleshores president del Parlament català a l’exili), i també en aquesta època s’introduïa en el món del xampany com a tècnic qualificat; tot això, sense deixar de banda el negoci del suro i els afers polítics que concernien el president Irla. A més a més, després de la seva dimissió com a president de la Generalitat de Catalunya per motius de salut, i quan ja havia recaigut la presidència en Josep Tarradellas, Felip Calvet continuà mostrant fidelitat política cap al seu màxim representant i la institució que representava. La seva vida pública fou un exemple de continuada lleialtat envers Catalunya i el seu govern democràtic; una vida plena d’ideals i solidaritat contrastada.

Felip Calvet va ser un patriota català que va lluitar tota la seva vida perquè no es perdés en l’oblit la memòria del president guixolenc Josep Irla i Bosch.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011