Fèlix de Azúa de Pastors

Professor de l’Escola d’Arts i Oficis. Fill de Fèlix de Azúa i Gasque (1844-1873), arquitecte provincial que l’any 1871 va fer el projecte de rectificació de diversos carrers de Sant Feliu adjacents a la carretera provincial de Girona. Azúa de Pastors estudià la carrera d’Arquitectura a Barcelona, tot i que la seva residència habitual era Girona, ja que la seva mare, Elvira de Pastors i de Maranges, provenia d’una vella nissaga gironina. Catedràtic de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, fou també durant molts anys arquitecte associat de l’Ajuntament de la Ciutat Comtal, on realitzà diverses obres i millores.

Fèlix de Azúa de Pastors.
Col·lecció Gerard Bussot.

Fèlix de Azúa va ésser una persona molt ben relacionada amb la nostra població, tant en l’aspecte professional com pel que fa a la seva activitat social. L’any 1902 fou nomenat per la Diputació Provincial professor de l’Escola d’Arts i Indústria de Sant Feliu de Guíxols. Així mateix, l’Orfeó Llevantí, fundat i dirigit pel mestre Francesc Puig i Vilar l’any 1903, el va fer soci honorífic de l’entitat coral, per a la qual havia realitzat el disseny de la senyera del seu estendard.

La seva activitat professional a la nostra ciutat cal situar-la entre els anys 1903 i 1906, període dins el qual destaquen diversos edificis de gran bellesa, com el Café Mercurio, situat a la carretera de Girona cantonada amb el carrer Francesc Jofre, conegut antigament com cafè d’en Lorenzo, i actualment seu de la biblioteca i arxiu municipal, o la Casa Sala del carrer de la Penitència, avui coneguda com Casa Ruscalleda, ambdues de l’any 1904. Fèlix de Azúa, que estava casat amb Joaquima Gruart, amb qui tenia cinc fills, fou també arquitecte auxiliar de l’Ajuntament de Sant Feliu. D’aquesta manera, i com a tècnic de confiança de l’arquitecte General Guitart i Lostaló, a partir de l’any 1904 representà i assessorà les autoritats municipals en tot allò que feia referència a temes urbanístics locals.

Façana de l'antic Café Lorenzo, avui biblioteca i arxiu, quan encara era un garatge (c. 1992)
Fons de l’Arxiu Municipal, autor: Sílvia Alemany.

L’any 1906, es va treure les oposicions de professor de l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, un fet que el va portar a renunciar a les dues places que tenia a Sant Feliu, tant la de l’Escola d’Arts i Indústria com la d’assessor tècnic municipal.

Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011