Filla de l’anarcosindicalista Josep Isgleas i Piarnau –que durant els anys de la Guerra Civil espanyola seria nomenat conseller de Defensa de la Generalitat de Catalunya (1936-1937)– i de la també guixolenca Rosa Alsina i Masjuan, la Flora va tenir una infància força tranquil·la, tenint en compte el trasbals polític i social en què es movia el seu pare en aquella època. Sembla ser que fou una nena molt desperta i interessada, aleshores, per les interpretacions teatrals que feia el seu oncle patern Joan Isgleas, bon actor de l’Agrupació Romea i que més tard fundaria la companyia Foc Nou (1936).

Durant la Guerra Civil estigué domiciliada amb la seva mare i germans Teresa i Josep a Barcelona, i marxà més tard a l’exili (1939). Internada en un camp de concentració francès, els seus dos germans pogueren marxar cap a Mèxic, mentre que la Flora es quedà amb els pares. A l’exili coneixeria el seu primer marit, Mingo Radresa, membre de la CNT i fundador de l’Ateneu Cultural Racionalista, més tard anomenat Ateneu Llibertari Ferrer i Guàrdia de Palafrugell.

A França, treballant al costat del seu pare dins la CNT, s’iniciaria en la militància activa en defensa de la llibertat. Aprengué ben aviat francès i féu l’examen d’accés al sisè curs que li permeté seguir els estudis de secundària. Durant l’ocupació nazi, entrà dins la xarxa de la Resistència, però una delació l’any 1944 la portà a ser detinguda per la Gestapo i empresonada a Marsella, al penal de Baumettes. Poc abans d’acabar la guerra, fou alliberada i es retrobà amb el seu pare.

Traslladada la família a París, i dins el nou ambient polític de l’època, conegué el seu segon marit, divuit anys més gran que ella, Enric Adroher i Pascual “Gironella”, antic membre del POUM, que anys després fundaria a Londres el Moviment Socialista dels Estats Units d’Europa (1947) i que amb els anys –retornada la democràcia a casa nostra– esdevindria secretari de Relacions Internacionals del PSC, com també president del Consell Federal Espanyol i del Consell Català del Moviment Europeu.

La dècada dels anys cinquanta seria per a la Flora Isgleas, i des del seu llunyà exili, un període de continuades mobilitzacions polítiques en defensa de les llibertats dels pobles oprimits, i en especial contra el règim dictatorial del general Franco. L’any 1960 se’n va anar a viure a Brussel·les amb en Gironella, on va treballar per organitzar, amb ell, el IV Congrés del Moviment Europeu (anomenat pel règim franquista pejorativament contuberni de Munic) (1962), que aplegaria els màxims representants de l’oposició a la dictadura espanyola.

L’any 1976 retornà a Catalunya amb Enric Adroher, i ràpidament hi va destacar com una lluitadora per la igualtat de la dona. Durant aquells anys, desenvoluparia diverses tasques, tant dins el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), en què seria responsable de la Comissió de la Dona, com també en el Consell Català del Moviment Europeu, del qual seria un membre destacat.

El 1982 Flora Isgleas va ser detinguda per la Policia Nacional per parlar en català al vestíbul de Radio Miramar. Aquest cas va arribar fins a l’Administració de Justícia, i quedà posteriorment lliure de tota culpa per sentència judicial. Davant aquesta greu actuació policial, el fiscal li va oferir la possibilitat de presentar denúncia contra la policia.

Flora Isgleas i Alsina va morir relativament jove, als 62 anys d’edat. Els seus fills, Floreal, artista pintor, i Hélios Radresa i Isgleas, escriptor, poeta i editor a París, varen fer lliurament a la Generalitat de Catalunya, els anys 1985 i 2002, d’un fons important sobre les famílies Isgleas-Alsina i Adroher-Isgleas a l’exili.

Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011