Frisança (1907)

Versió per a piano de la sardana del mateix nom. Durant la primavera de 1908 Garreta la va enviar, juntament amb altres sardanes, a pianistes com Joaquim Malats o Alexandre Ribó, per promoure-les i buscar-hi sortida en el repertori de concert. Les cartes d’aquests pianistes a Garreta mostren com Frisança és la sardana per a piano més destacada pels corresponsals. Anys més tard, el pianista polonès Mieczyslaw Horszowski va interpretar-la, juntament amb altres sardanes per a piano de Garreta, en la vetllada musical organitzada per Pau Casals a la seva residència de Sant Salvador a finals d’agost de 1912, quan Garreta i el violoncel·lista es van conèixer personalment. Pau Casals també apreciava especialment aquesta sardana i la tocava al piano sovint, tot i que mai en públic. Hi ha indicis que Garreta podria haver-ne fet una versió per a piano a quatre mans el 1919.

FITXA TÈCNICA

Estructura formal: curts (35 compassos); llargs (70 compassos).

Tonalitat: sol menor.

Instrumentació: (Pno).

PARTITURES

EDICIÓ IMPRESA 01 (AMSFG – Fons Josep Gravalosa i Geronès)

EDICIÓ IMPRESA 02 (AMSFG – Fons Enric Figueras)

ALTRES FONTS MUSICALS

ESBOSSOS

ARXIUS SONORS

Per a saber-ne més

DOCUMENTACIÓ

Concerts:

Enregistraments:

Edicions impreses: Foment de la Sardana (1907), Revista Gerió (1925).

REFERÈNCIES

Arxius: ACB (Fons Sants Sagrera), AMG (Fons Josep Grahit), ANC (Fons Orquestra Pau Casals, Fons Pau Casals), AMSFG (Fons Josep Gravalosa i Geronès, Fons Enric Figueras), BNC (Fons Josep Font i Palmarola).

Documents: doc. núm. 5.

Premsa: GRO (15-VII, 1-VIII-1925), LAM (26-VII-1919:3), LCH (20-XI-1907:2).

Sigles utilitzades.

Juli Garreta (1875 – 1925) Catàleg de l’obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi – 2014