Gràcies a la custòdia que realitzà de l’obra de Josep Maria Vilà, avui tenim completament catalogada la seva producció musical.
Sant Feliu de Guíxols 1911 – 1991
Ferroviari i delegat sindical comarcal.
Persona de gran trajectòria en diversitat d’activitats i associacions de la ciutat, especialment en el camp religiós, cultural, econòmic i social. Fill de Juli de Blas Herráez, nascut a Palamós, barber d’ofici domiciliat al carrer Verdaguer de la nostra població d’ençà de l’any 1904, i de Concepció Vilà i Andreu, de Vidreres. De jove, va formar part de l’agrupació musical de cant gregorià Schola Cantorum (1925-1927), fundada i dirigida pel mossèn Camil Geis i Parraguera. Durant aquells anys faria amistat amb el músic i compositor guixolenc Josep Maria Vilà i Gandol, precisament en un període de gran activitat musical. Gràcies a aquesta coneixença i l’acurada custòdia que realitzaria posteriorment de la seva obra, avui tenim completament identificada i catalogada la totalitat de la seva producció musical.
Actiu membre d’Acció Catòlica, de Blas –que durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) va ser engarjolat pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes amb altres guixolencs, com Marià Vinyas i Vinyas, Narcís Ruscalleda i Sabater, Vicenç Gandol i Jordà, Jaume Lladó i Vidal o Joan Bartra i Romà– treballaria a la Compañía del Ferrocarril de San Feliu de Guíxols a Gerona, en la qual arribaria a ser el seu gerent (1940-1969) i secretari de la companyia (1956-1963).
Escollit vocal sindical en les eleccions del 12 d’octubre de 1947, seria nomenat anys després delegat comarcal de sindicats, un càrrec que el gestionaria entre 1961? i 1976. Durant el mandat de l’alcalde Robert Pallí i Rovira, també esdevindria gestor municipal en representació del terç familiar a l’Ajuntament guixolenc (1949-1952).
Comissionat local de les residències per a productors que la Jefatura Nacional de la Obra Sindical de Educación y Descanso tenia a Sant Feliu (1951), formaria part també del Consell Econòmic Sindical, on presentà un informe sobre l’estudi econòmic de la zona, a la ponència del Foment del Turisme provincial de l’any 1962.
Membre del patronat tutelar del col·legi dels germans de La Salle de Sant Josep (1967), que presidí mossèn Josep Maria Cervera i Berta, durant l’etapa en què els salesians es començaren a plantejar la possibilitat de marxar de Sant Feliu, esdevindria alhora l’encarregat de conduir les reunions oficials amb diversos membres sindicals sobre la possibilitat de la fusió dels municipis de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro i Castell-Platja d’Aro, que l’alcalde d’aquesta darrera localitat, Joan Cargol i Pérez, havia proposat per tal de crear una gran capitalitat a la Costa Brava (1971).
Afeccionat al món del ferrocarril en general, i al de Sant Feliu en particular, escriuria amb ple coneixement de causa el llibre El ferrocarril de Sant Feliu de Guíxols a Gerona (1978), a més de publicar regularment altres articles al setmanari local Àncora sota el títol de “Comentaris d’un Ferroviari” (1989-1990).
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
