En Joan Arxer recau el privilegi d’haver estat l’impulsor del concepte de ciutat-jardí quan es projectà la urbanització de la muntanya de Sant Elm.
Sant Feliu de Guíxols 1870 – 1924
Industrial jardiner.
Fou dissenyador i constructor de jardins d’estil romàntic i modernista de finals del segle XIX i començaments del XX en indrets tan característics com els de la vall de Solius (mas Vicens i jardins de l’església i de la rectoria), el paratge de Sant Pol (xalets de la família Estrada i de Benito Romà), el sector de Mascanada (xalet Rasós) o el cementiri municipal.
Fill del també industrial jardiner guixolenc Jaume Arxer i Serra (1840 – 1924) i de Maria Ferrer i Duran, esdevindria el continuador de la tasca realitzada pel seu pare, especialmente en allò que feia referència a les aplicacions de material artificial i complementari als jardins (coves, muntanyes, ponts, fonts, passeres i cascades), avançant-se fins i tot als corrents més innovadors dels dissenyadors de la Ciutat Comtal.
D’aquesta manera, els Arxer, pare i fill, ordenarien magistralment els jardins de les senyores Ferrer i Casas, al sector de Mascanada, durant l’Exposició de Belles Arts que es va celebrar a Sant Feliu l’any 1892, coincidint amb la inauguració del tren de Sant Feliu de Guíxols a Girona. Amb l’ajut del mestre d’obres Pere Pascual i Baguer, els Arxer projectaren una bellíssima decoració conformada per muntanyes artificials, fonts, quioscos amb baranes de ferro, ponts, llacs i camins, plens de flors i plantes com roserars, geranis, chamerops, lliris, nimfes blanques, asarines, pensaments, iuques, baladres, focus o hortènsies, que meravellaren per la seva conjunció i flaire al nombrós públic que acudí a l’exposició.
Casat el 1899 amb la jove barcelonina Dolors Coll i Ros (filla de l’important jardiner de la vila de Gràcia Pere Coll i Campmany) i cunyat alhora del ric hisendat del sector tèxtil de Barcelona Pere Rius i Calvet (casat amb Mercè Coll), és precisament en Joan Arxer en qui recau el privilegi d’haver estat l’impulsor inicial del concepte de ciutat-jardí, que ideà per tal de construir una distingida urbanització a la muntanya de Sant Elm. D’aquesta manera, i amb una encomanadissa il·lusió, Arxer va exposar aquesta idea al seu cunyat –després d’haver-ho refusat inicialment el comerciant surotaper Josep Batet i Camps–, el qual va comprar gairebé la totalitat de la muntanya, incloses les finques de Vista Alegre i de l’ermita, a més dels antics banys d’en Baldomero (1918).
Malauradament, Joan Arxer va morir abans que s’acabés la seva urbanització (1925) i se’n bastissin els primers xalets (1926), de manera que no va poder veure realitzat aquest important projecte.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
