Als anys vint, Aviñó havia de donar corda diàriament al rellotge municipal per posar en moviment el seu engranatge.
Sant Feliu de Guíxols 1887 –1971
Rellotger.
Nascut al mas de la Casa Nova, a la vall de la riera de les Comes, on els seus pares feien de masovers, en Joan s’iniciaria com a aprenent de jardiner a casa del cèlebre industrial guixolenc Joan Arxer i Ferrer. Fill de Ramon Aviñó i Falcó, natural de Cala de l’Ametlla de Mar, a la comarca del Baix Ebre però domiciliat a Sant Feliu d’ençà de l’edat de deu anys, i de Teresa Romeu i Augé, de Santa Cristina d’Aro, de jove es va sentir atret per la radiodifusió i la mecànica en general. Mullerat amb Teresa Pi i Rissech, filla del mas de can Codolar de l’Ardenya, decidí dedicar-se al negoci de venda i reparació de ràdios al carrer de Sant Domènec. I més tard s’establí al de Jacint Verdaguer, en un local on, a més de tenir-hi el domicili, l’any 1916 obriria la seva popular rellotgeria, que, amb el temps, passaria a mans del seu fill i néts.
Encarregat de la conservació del rellotge públic situat a la torre de l’ajuntament entre els anys 1924 i 1964, Aviñó esdevindria el relleu generacional d’aquells professionals que, d’ençà de la seva construcció (1847), i més concretament amb la posterior instal·lació d’un nou rellotge municipal (1883), tindrien cura del seu mecanisme: Esteve Garreta i Roig (1883-1914), Francesc Anglada (1914-1915) i Benet Romà i el seu fill Delfí (1915-1924).
A la dècada dels anys vint, Aviñó rebia una dotació anual de 200 pessetes per donar corda diàriament a la maquinària del rellotge municipal mitjançant una maneta que posava en moviment el seu engranatge. Durant la Guerra Civil espanyola (1936), i en romandre fora de Sant Feliu –tement poder ésser cridat a files malgrat la seva edat, s’amagà un temps al mas Rabell–, el va suplir la seva esposa Teresa fins que el bombardeig del mes de gener de 1938 va destruir l’edifici de l’ajuntament.
Establert posteriorment el seu comerç de rellotgeria i joieria a la cantonada del carrer d’Anselm Clavé amb el de Sant Pere, aquest establiment acabaria sent considerat com un dels més emblemàtics i destacats de Sant Feliu.
Amb el temps, en jubilar-se ell, perseverarien en la tasca de conservació del rellotge municipal primer el seu fill Narcís (1964-1973) i més tard el seu nét, Joan Aviñó i Coll.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
