Joan Balmaña Canet

Malgrat que sempre es va considerar un home estretament lligat a la pagesia, amb nombroses propietats tant a Sant Feliu com a Santa Cristina –en els padrons municipals de l’època hi figura com a agricultor–, Joan Balmaña esdevindria un escultor autor de creacions gens banals. Les seves obres –que, esculpides en pedra, guix o bronze, transmeten un sentit de la proporció digne d’esment– immortalitzarien alguns dels personatges guixolencs de més transcendència del primer terç del segle XX.

Autodidacte i amant de l’escultura figurativa, Balmaña va passar a residir definitivament l’any 1918 a la nostra ciutat, primerament al carrer Marquès de Robert, i més tard al mas Savalls (avui conegut com mas Balmaña). Introduït de molt jove en els ambients culturals de la població –les famílies Garreta i Balmaña confraternitzaven des de feia anys–, va anar desenvolupant una sensibilitat innata cap a l’art de l’escultura.

De tota la seva obra cisellada emprant el punxó, la massa i l’escarpra, destaquen tres peces identificatives: el bustos dels compositors guixolencs Juli Garreta i Arboix i Josep Maria Vilà i Gandol, i el del futur alcalde Vicenç Gandol i Jordà, presentats a l’Exposició Comarcal d’Art organitzada per l’Agrupació Palafrugellenca Costa Brava, a l’Escola d’Arts i Indústria de Palafrugell, el 12 de juliol de 1936.

Gestionà també amb el seu germà Joaquim Balmaña i Canet el Cinema Ideal, que havia muntat el seu pare a Santa Cristina d’Aro, per bé que més endavant no continuaria amb aquesta activitat cinematogràfica a Sant Feliu. A mitjan dècada dels anys quaranta, Balmaña seria nomenat delegat local d’Auxilio Social (1946-1948), entitat de caire benèfic encarregada de distribuir els aliments als menjadors socials de la població.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011